La desgràcia

“-¿Quién le ha enseñado a usted todo eso, doctor?

La respuesta vino inmediatamente.

-La miseria.”

Albert Camus, La Peste.

Observem l’existència de la desgràcia cada dia. I sembla que cada dia, amb les polítiques actuals, més sovint. Concretament cada 6 minuts. Continua llegint

Anuncis

Superant el patiment

La Marta m’abraça quan acabem la consulta, i em diu: “Quan s’acosti Nadal, ja passaré per aquí”. Cada any em porta un regal. Ben embolicat, me’l deixa a la recepció amb una targeta manuscrita on hi posa el meu nom i els seus bons desitjos. Continua llegint

Crònic

Crònic:
[del ll. chronĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. khronikós ‘relatiu al temps’, der. de khrónos ‘temps’].

adj  De llarga durada; antic; arrelat, inveterat, durador, persistent, permanent, vell, etern, constant, immutable. Crònic.

Continua llegint

Un estat d’ansietat

La Núria entra a la consulta, ha demanat hora per avui mateix:

Vinc perquè tinc un estat d’ansietat, he sortir de la feina i no hi puc tornar….. l’encarregat ens ha esbroncat, ha llençat material per terra i jo he sortit corrent, he tingut por, m’he posat a plorar….. he renunciat al contracte, però em queden uns dies….les esbroncades són freqüents, no ho puc aguantar… jo em tracto per l’ansietat des de la molts anys… No em fas la baixa? …… Ara que m’ho expliques tinc més clar que no és un problema de malaltia sinó d’agressió laboral, però tothom aguanta per no perdre la feina… Continua llegint

Maltractament: el nom de la cosa

Avui ha vingut a veure’m la Loli per donar-me les gràcies. No és pacient meva, però durant l’absència d’un company la visito jo.

Fa un parell de setmanes va venir en una visita a nom del seu marit perquè aquest estava ingressat per una hemorràgia digestiva i volia l’alta voluntària. Estava molt trasbalsada, ja que no es veia en cor de fer-se’n càrrec a casa. Jo no sabia ben bé què dir-li ni què fer amb tota l’angoixa que transmetia. Enmig de plors atabalats també  va comentar que orinava molt i que tenia incontinència. Era una Continua llegint

ACTE 2

Escena 23

Som en una consulta el mes de març, un 5 de març de 2013, per exemple. A fora es fa fosc i plou. Al mig de l’escena una dona d’uns 48 anys seu, amb el cap cot, davant d’un metge. Una taula els separa. Ella porta una gorra de llana i estreny un paraigües entre les cames. Viu amb els pares des de fa molts anys i no té feina.  Mira a terra tota l’estona. El metge l’escolta. Continua llegint

He de morir patint

Fa uns dies va morir la Carmen. M’ho ha vingut a explicar la seva filla avui. Va morir en un hospital, on va passar els últims dies sedada i tranquil·la. Tenia més de noranta anys. La Carmen era una dona de l’Aragó, d’una zona molt pobra, cinquena de quatre germans més, tots homes. El seu pare va morir jove, d’una pulmonia, la mare va quedar vídua amb els cinc fills i els va pujar amb penes i treballs. Els nois (nens) als 8 anys ja anaven al camp i al mercat a vendre allò que collien, descalços moltes vegades, caminant tota la nit per arribar Continua llegint