Benvinguda

“Bona tarda. Segui, si us plau”-la pacient pren una cadira de l’altra banda de la taula. Es mira amb curiositat la metgessa que acaba de parlar-li. El seu marit agafa la cadira que queda lliure- El seu metge, el doctor Esteve Sanz, s’ha jubilat. La doctora Mejías que ha estat els darrers mesos en aquesta consulta fent la seva substitució, ja no treballarà més aquí. A partir d’ara, jo seré la seva metgessa. Em dic Paula Cruz. Encantada”

Una encaixada de mans serveix d’inici a la nova relació.

A la cara de la pacient, es dibuixa un desconcert inicial:

”Ostres! El dr. Sanz ens coneix des de sempre. Fa 30 anys que és el nostre metge! Primer l’havíem tingut quan treballava al carrer Lorena i després aquí, de tota la vida! Coneix els meus fills, el meu home i a mi. Hi teníem molta confiança. És un gran metge i una excel.lent persona!” Continua llegint

Anuncis

Perdonin, vaig amb una hora de retard!

Primer dia de feina després de les vacances d’estiu. Vinc amb ganes.

8:00h: Obro l’e-cap. Entro en la meva agenda del dia per intentar organitzar-me el matí:
31 cites prèvies (cadascuna de 7 minuts), 2 visites telefòniques i 5 e-consultes. Em veig amb força: avui puc amb tot!

8:30h: Primera visita. La Mercè està en un moment vital difícil. Després de 41 anys al peu del canó, sembla que ha de tancar la botiga de tota la vida. Aquest any es jubila. Fa mesos que ve a consulta per molts símptomes variats. Avui em confessa que creu que tenen relació amb la jubilació. No se’n fa a la idea. Parlem de recursos, emocions, famílies, projectes de vida…21 minuts de consulta. No passa res. Acaba de començar el dia.

Surto a cridar el següent.

En José és cardiòpata. Continua llegint

Però…, què s’han cregut?

La Maria té 84 anys, viu sola, en una habitació rellogada en un mas proper al poble.

Es va quedar vídua fa 4 anys. Va viure un temps en un pis de la capital de comarca, però va acabar tornant al poble perquè no se’l podia pagar. Els seus nebots mai s’han interessat per ella.

Té un deteriorament cognitiu associat a l’edat (no una demència), però encara conserva un acceptable grau d’autonomia. Continua llegint