De lo que es o no urgente…a lo que puedo y debo hacer

Es viernes y la semana colea. Estoy cansada, me está costando horrores coger el ritmo después de hacer vacaciones. Visito a un joven detrás de otro, ¡qué pereza! como dice mi residente. El siguiente viene para que le haga un PPD.  Como vosotras, pienso: jolines, no es un motivo de urgencia. Abro su historia y el diagnóstico de “Absència de llar” hace que pare, tome consciencia y le escuche. Me cuenta que ha tenido que salir de su país por miedo ya que su condición sexual está perseguida y penada allí. Llegó con su pareja hace meses y desde entonces viven y duermen en la calle. Necesita el PPD para poder seguir asistiendo al comedor social donde van a diario. Nunca tuvo casa aquí, ni fue desahuciado, simplemente está en la calle. Hacerle el PPD es la urgencia que presenta y yo se lo hago, porque entiendo que es lo único con lo que puedo ayudarle en este momento. Continua llegint

Gràcies per no donar-me pastilles!

La Sílvia és una dona de trenta-i-tants, casada i amb tres fills. Ens coneixem de fa anys per petits problemes de salut, pels controls dels embarassos…

Avui entra a la consulta angoixada, plorosa, i en un tres i no res m’explica un reguitzell de símptomes ansiosos i depressius. Les coses no van bé a casa i es vol separar de la parella. Plora, i em demana que li doni alguna cosa per calmar l’ansietat, per dormir, pel plor… Continua llegint

Desigualtats amb el mateix codi postal. No m’hi acostumo.

És molta la gent i diversa, són molts els motius i diversos els que els porten  fins a la consulta.

Estic acostumada a gent de tota mena, m´agrada aquesta diversitat que m´ofereix el lloc on treballo. Al que no m´acostumo, el que no m´agrada, és que cada vegada veig més desigualtats en salut, desigualtats enfront les quals em sento impotent i m´indigno. Continua llegint

Interpretacions

De com les paraules adquireixen un significat diferent de l’original segons la interpretació que li donin les orelles que l’escoltin.

Tenim a la consulta la Sra. Ignàsia, de 92 anys, una dona gran, petita, vestida de negre, que recolza les mans sobre la falda amb un posat tranquil, solcat per les arrugues de la vida.  Viu sola, és autònoma i té el cap clar i els ulls vius. Continua llegint

Petites consultes

Home de 42 anys que consulta, amb un to de disculpa, sobre una màcula de menys de 5mm al braç… “He sentit que s’han de vigilar, per si són un càncer”.

Home de 32 anys. “Vinc perquè la tele t’espanta…” A l’analítica de la revisió laboral li han trobat un colesterol de 226… No fuma, no és diabètic, no té HTA, no té AF de cardiopatia. Continua llegint

Les pors irracionals a la consulta

Pors recollides en les consultes dels últims dies:

 Dona de 70 anys em diu que té por de tenir artrosi.

 Mare que porta a la filla amb mal de panxa lleu, perquè el germà va tenir mononucleosi i té por que sigui el mateix

 Dona sana de 85 anys que demana pastilles pel colesterol perquè li fa por tenir-lo alt i que li passi alguna cosa.

 Dona amb migranya coneguda que s’ha fet una TC cranial per si tenia alguna cosa al cap. Continua llegint

Especialistes en gent gran?

Atenc a una pacient desplaçada de ciutat. Habitualment atesa per Mutuam. Consulta perquè fa uns 20 dies, les mans li tremolen.

Per tota informació porta la recepta electrònica amb la medicació de llarga durada: mirtazapina, duloxetina, raloxifè, bisoprolol, amlodipina, formoterol + budesonida, cleboprida, trimetazidina, ipratropi, gabapentina, tolterodina, hidroclorotiazida, clonazepam, calciferol, esomeprazol, lorazepam, carbonat calci + colecalciferol, fenofibrat, rivaroxaban, pentoxifil·lina, valsartan, paracetamol i fentanil. Si, si… no és una broma ni m’ho invento! Tot prescrit pel seus “especialistes”… El metge que signa, però, és el capçalera… Continua llegint