Gràcies per no donar-me pastilles!

La Sílvia és una dona de trenta-i-tants, casada i amb tres fills. Ens coneixem de fa anys per petits problemes de salut, pels controls dels embarassos…

Avui entra a la consulta angoixada, plorosa, i en un tres i no res m’explica un reguitzell de símptomes ansiosos i depressius. Les coses no van bé a casa i es vol separar de la parella. Plora, i em demana que li doni alguna cosa per calmar l’ansietat, per dormir, pel plor… Continua llegint

Ser metgessa de família: un privilegi

Ve a casa, sí, a casa. No és habitual, però a vegades… (sempre per alguna cosa molt personal).

És un avi. Un d’aquells avis amb edat suficient com per vantar-se’n: “estic content, perquè d’aquesta edat ja se’n moren molt pocs…”

L’avi està trist, l’acompanya la filla. Porta una plata de dolços i una ampolla de mistela; la porta de part de la seva esposa, que acaba de morir. “Vinc a complir el que em va encarregar: passi el que passi, porta-li…” Continua llegint

Alertes de seguretat

L’ecap m’informa d’una alerta de seguretat en la prescripció de medicaments.

A la Rosa algú li ha prescrit rosuvastatina…

Com pot ser?

La Rosa a qui seguim fa més de 10 anys té una cardiopatia isquèmica i hem provat molts tractaments per rebaixar el seu LDL. Ha tingut reaccions adverses a estatines, fibrats i ezetimiba. Amb l’acord del cardiòleg hem renunciat a tractar-li la dislipèmia…I ho hem fet constar en el registre d’efectes adversos de la seva història clínica, el Prefaseg. Continua llegint

Prepara’t!

Aquest matí, entre visita i visita, la infermera ha tret el cap per dir-me que havia prioritzat una noia que havia vist que feia mala cara, i si me la podia passar a la consulta. I és clar. M’ha dit: “prepara’t”. He obert la història i no hi ha res. És una primera visita.

Entra la noia, una noia francesa de 40 anys, amb part de la família i ella mateixa vivint de fa anys al poble on visito, que porta un mocador al cap, no té celles i té la cara visiblement botida. “Està fent quimioteràpia”, penso. L’acompanya la seva germana. Continua llegint

Ho sento, no hauria de plorar aquí…

La Marta plora a la consulta. Ve a explicar-me que tenia mals de cap, que no dorm bé… Jo la conec. Li veig la cara.

  • Què passa Marta? Què m’has d’explicar?

La Marta explica que acaba de tenir un problema laboral. No ha aconseguit la feina que ja tenia coll avall i en la qual havia posat tantes esperances.

Ha aconseguit una feina de neteja i de teleoperadora. No és allò que esperava.

No pot dormir. No té ganes de sortir de casa. No té amics. Ni família. La seva parella també té problemes laborals. S’ha tancat en ell mateix. Continua llegint

Ja em puc jubilar!!!

Avui he rebut una alta d’una pacient crònica, complexa, que ha estat ingressada uns quants dies al servei de medicina del nostre hospital de referència.

Quina no ha estat la meva sorpresa quan, després del tractament indicat…

Ideos 1 c/12h

Omeprazole 20 mg/d

Paracetamol a demanda

Amlodipina 5 mg/d

Furosemida 1 c/d (a revalorar)

Colquicina 1 mg/dia (a revalorar durada i si iniciar al·lopurinol)

Amox/clav 500/125 c/8h, 3 dies més

Sup. glicerina a demanda

… llegeixo:

control

MF, Dra. (el meu nom)!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L’internista de l’hospital ha posat el meu nom en una alta!

En 32 anys de metgessa de família és la primera vegada que em passa…

Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc

L’abril del 2012 començava aquesta aventura que ha anat ampliant la seva audiència, 11134 visites el 2012, 16293 el 2014 i, a primers de juliol d’enguany ja en portem 13357.

I quins són els temes que han tingut més èxit?

Intentant fer-ne una agrupació, que podria ser una altra, mirem quins temes motiven més els nostres lectors, triades de les històries amb més  de 300 visites, tot i que n’hi ha moltes més de cadascun dels temes triats:

En general, totes les històries demostren preocupació, angoixa, a moments cansament, però també compromís i ganes de fer-ho més bé. Potser seria bo que els que administren el sistema sanitari fossin lectors i reflexionessin a partir dels diaris.

Perquè ho puguin fer cal, però, que segueixin arribant més històries, que se’ns acaben…

Ho esperem per compartir-les!