Urgències generades per altres departaments de la Generalitat

Avui, enrenou al CAP…

Les pediatres, aclaparades. Per què? Els informes per a les “beques”! Quines beques? A mi, metge de capçalera també m’ha esquitxat el tema. Mares (i algun pare) demanant visita urgent perquè s’han assabentat avui que demà es tanca el termini per demanar una ajuda per a estudiants amb problemes d’aprenentatge (bàsicament amb trastorn per dèficit d’atenció) i necessiten un “informe del metge” per fer la sol·licitud. Molts nois, com el que ha vingut a la meva consulta, han estat diagnosticats (i estan sent tractats) en centres privats que, molt correctament, han fet l’informe que pertoca. Però… No val aquest informe!!! Ha de ser d’un metge del sistema sanitari públic… Encara que el pediatra no conegui el nen. Encara que el metge de capçalera no l’hagi vist mai. Quina situació més ridícula!!! He hagut de fer (en visita urgent) un informe que transcriu l’informe del centre privat que atén a un pacient que és la primera vegada que veig… Què tenen al cap en el departament d’ensenyament? Quina pantomima és aquesta? Hem de fer veure que el sistema públic s’està fent càrrec d’aquests nois? No es refien dels informes dels centres privats? Llavors… Com és que hi ha tanta manca de recursos públics? Hem tingut tot l’estiu per fer informes… Quina manca de planificació! No veuen que col·lapsen els serveis sanitaris amb els seus requeriments burocràtics? Què hi ha de dir el conseller de salut? Potser que “defensi” el valor del temps dels professionals sanitaris. Per “fer un paper urgent per al departament d’ensenyament” els meus pacients (amb algun problema de salut) programats han tingut menys minuts de visita. El temps no s’eixampla… Jo només n’he tingut un… No vull ni pensar en el que han patit avui els centenars de pediatres del sistema públic del país!

Desigualtats amb el mateix codi postal. No m’hi acostumo.

És molta la gent i diversa, són molts els motius i diversos els que els porten  fins a la consulta.

Estic acostumada a gent de tota mena, m´agrada aquesta diversitat que m´ofereix el lloc on treballo. Al que no m´acostumo, el que no m´agrada, és que cada vegada veig més desigualtats en salut, desigualtats enfront les quals em sento impotent i m´indigno. Continua llegint

Drets i deures

Sóc un dels responsables del bloc del centre on treballo. Recentment hem penjat un post explicant l’existència de la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, que el departament ha publicat.dretsideures Continua llegint

Disfressant demores

La Conxi treballa en un forn de pa. Manipula safates amb el pes de les barres de pa i les pastes durant 8 hores.

Fa uns mesos va venir a la consulta explicant una clínica típica de canal carpiana bilateral, amb el signe de la sacsejada inclòs.

Demano una radiografia (al nostre hospital de referència no programen visites a traumatologia si no hi ha radiografies fetes…) i faig una derivació a traumatologia perquè l’operin.

Sembla ben clar que té una canal carpiana quirúrgica!

Avui ha vingut la Conxi, per un altre motiu.

De passada, em comenta que, als 4 mesos de la meva derivació la va visitar el traumatòleg. I li va demanar “una prova” (una electromiografia?… Si, això!).

Amb la clínica de la Conxi, és obvi que té una canal carpiana. I que cal intervenir-la abans que es deteriori més la neuropatia… No cal un electromiograma!

I sap que, doctora? Vaig preguntar quan em farien la prova i em van dir que té, al menys, un any de demora! Un any!

Potser semblo malpensada. Però és sospitós que es demanin proves innecessàries per patologies clarament quirúrgiques… No serà una manera que la pacient no consti en les llistes d’espera?

Interpretacions

De com les paraules adquireixen un significat diferent de l’original segons la interpretació que li donin les orelles que l’escoltin.

Tenim a la consulta la Sra. Ignàsia, de 92 anys, una dona gran, petita, vestida de negre, que recolza les mans sobre la falda amb un posat tranquil, solcat per les arrugues de la vida.  Viu sola, és autònoma i té el cap clar i els ulls vius. Continua llegint

Petites consultes

Home de 42 anys que consulta, amb un to de disculpa, sobre una màcula de menys de 5mm al braç… “He sentit que s’han de vigilar, per si són un càncer”.

Home de 32 anys. “Vinc perquè la tele t’espanta…” A l’analítica de la revisió laboral li han trobat un colesterol de 226… No fuma, no és diabètic, no té HTA, no té AF de cardiopatia. Continua llegint

Problemes per dormir

Uns amics m’expliquen la seva experiència sobre els problemes per dormir i la medicina privada. Al seu fill, de petit, li costava dormir. Plorava. No sabien com afrontar-ho i van consultar al professional més “expert” en temes sobre el son del país… Els va recomanar que, cada vegada que el seu fill plorés, anessin a la seva habitació i li diguessin “No passa res, rei. T’estimem molt… Ara dormiràs i els pares aniran a la seva habitació”… Continua llegint