Metge de família de l’hospital

Si camina massa ràpid, l’Amaia s’ofega. Abans no li passava

Fa un any, quan van començar els símptomes, vam detectar una fibril·lació auricular a la consulta. Després, l’ecocardiograma va confirmar el diagnòstic de miocardiopatia hipertròfica. I una anèmia associada amb origen incert.

Des de llavors, l’Amaia segueix controls amb la cardiòloga de zona i ve a consulta aproximadament cada mes. La medicació ha permès que toleri la dispnea i s’habituï a la nova vida.

L’Amaia viu amb el seu fill gran.

Té 51 anys i és autònoma. Li agrada caminar, sortir i entrar amb amics i anar al teatre.

No li agrada sentir-se malalta ni haver d’estar condicionada per visites freqüents als serveis mèdics. Continua llegint

Anuncis

Honestament…

L’Antoni ve a explicar-me què li han dit els “especialistes” de la seva mútua a qui ha consultat darrerament. Li agrada que jo estigui al dia de les seves coses…

El pneumòleg (el visita fa anys pel seu “asma”), després de fer-li fins i tot una TC (?) li ha dit que està igual. Però que si es refreda i la seva expectoració es fa verda… que no esperi! Que prengui de seguida un antibiòtic de nova generació: el darrer que ha sortit al mercat. Continua llegint

No fa calor, però…

Aquell dissabte estava treballant per una mútua, fent assistència domiciliària.

Avisen per un senyor que ha begut i que no es troba bé. Imagino que hauré de visitar una intoxicació aguda per alcohol, però no imagino bé.

En Jaume té 45 anys. Explica que fa 3 mesos l’ha deixat la seva dona i, per oblidar-la, beu.
Però avui no es troba bé.

Fa una setmana que no menja, no té forces i cau per les escales del maleït dúplex, en el qual vivia amb la seva dona.
Continua llegint

Petites consultes

Home de 42 anys que consulta, amb un to de disculpa, sobre una màcula de menys de 5mm al braç… “He sentit que s’han de vigilar, per si són un càncer”.

Home de 32 anys. “Vinc perquè la tele t’espanta…” A l’analítica de la revisió laboral li han trobat un colesterol de 226… No fuma, no és diabètic, no té HTA, no té AF de cardiopatia. Continua llegint

L’accessibilitat de l’atenció primària… mal entesa

Avui ha vingut la Fàtima, ve acompanyada del seu fill. Ella no parla res que jo pugui comprendre, i la presència del seu fill s’agraeix. M’explica que cal fer una petició d’ambulància per un trasllat a Barcelona. No entenc massa bé la seqüència de fets; per sort porten un paper de l’hospital. Fa poc la vaig derivar a endocrinologia després d’haver objectivat en l’exploració física un nòdul tiroïdal de mida considerable, tapat pel mocador tradicional. Continua llegint

Treballar “gratuïtament” per a entitats privades

Em pregunta l’administrativa… Una persona ve al taulell sense programar-se perquè, després de tenir un accident de trànsit i que atén el servei de trauma de l’hospital que es dedica a això, la companyia d’assegurances del cotxe li diu que vingui al consultori perquè li fem la baixa laboral.

El problema és que la pacient, ni treballa, ni està en atur, ni per rep cap prestació relacionada amb la seguretat social… Continua llegint

Una recepta i molts insults

Ens ho comenta avui l’administrativa del centre a l’hora de plegar. Encara està nerviosa pel que li ha passat durant el matí. Un home d’uns cinquanta anys, desconegut, s’ha dirigit a ella i el diàleg ha anat més o menys així:
– Vinc perquè em feu una recepta, tot ensenyant una prescripció d’un centre privat amb una marca de claritromicina.
– Li donaré visita amb la metgessa.

Continua llegint