L’alta

Divendres ens vam assabentar que donarien l’alta a un pacient de la nostra UBA després de sis mesos d’ingrés.
Es tracta d’en Jaume, un senyor de 61 anys que vivia sol en una habitació mal ventilada i estreta, en un pis compartit amb una família amb qui no té cap mena de vincle, en un 5è pis sense ascensor d’un barri perifèric. Sabem que tenia fills, però no els vam conèixer mai, ell no hi tenia cap mena de relació. Era fumador, tenia una cardiopatia isquèmica i també problemes greus amb l’alcohol, amb una desnutrició proteica i una hepatopatia crònica. Passava temporades llargues sense venir, apareixia a fer-se cures. Un dia va presentar una cel·lulitis amb febre alta i hipotensió. El vam enviar a l’hospital, on ha estat ingressat tot aquest temps, de l’hospital a un centre sociosanitari i viceversa, patint amputacions successives a ambdues cames. El darrer mes havia estat ingressat en una unitat de convalescència. Continua llegint

Anuncis

Posar el pacient al centre és una acció, no un pensament, ni una teoria

Posar el pacient al centre vol dir:

  • Fer-se càrrec del pacient, del que li passa, de les seves especificitats…
  • Encarregar-se del pacient, responsabilitzar-se de l’atenció al seu problema de salut i, si té necessitats d’altres nivells assistencials, fer possible que rebi l’assistència que precisa.
  • Saltar-se els circuits habituals, quan són els mateixos circuits els que impedeixen que el pacient rebi l’atenció adequada, a la qual té dret. Continua llegint