Si l’especialista no ho pot resoldre, que se’n faci càrrec el metge de capçalera

En Joan té 90 anys. És vidu. Viu sol, prop del seu fill. El cuida una neta.

Insuficiència respiratòria, renal, cardíaca. Artritis reumatoide. No hi sent massa bé, ni amb el “sonotone”. Pren 12 medicaments, entre els quals, prednisona.

Passa el dia assegut al sol, si fa bon temps, o davant de la llar de foc, si fa fred.

Té la pròtesi de maluc descalçada, amb molt dolor. No pot prendre antiinflamatoris per la insuficiència renal. Els mòrfics li provoquen basques i somnolència. Els antiepilèptics, mareig i inestabilitat. Paracetamol i metamizol, cap efecte. Continua llegint

Anuncis

La Maria no pot més

La Maria em diu, mig avergonyida, que no pot més…

Fa mesos que batalla amb la cura dels seus pares, tots dos pacients crònics molt i molt complexos, que viuen i volen seguir vivint sols, però que no son capaços d’autocuidar-se, que s’equivoquen i obliden prendre la medicació, que no recorden quan tenen visites de control, i que s’enfaden quan algú els diu que necessiten ajuda… Continua llegint

En Pere no ho veu clar

En Pere té una cardiopatia isquèmica crònica, sense símptomes ni complicacions fa anys.

Pren atorvastatina 80, aas 100 i bisoprolol 10. No ha tornat a tenir dolors precordials des que va tenir l’infart, fa 8 anys.

El visitem cada any, li fem l’ECG, li demanem les anàlisis, li controlem la TA, el pes, els símptomes… Continua llegint

R.I.P. A.P.S.

Ja fa temps, argumentant que jo no ho feia bé, em van prendre els pacients terminals, però no vaig dir res… perquè tenia molta feina…
Un temps després, vam decidir que les persones amb problemes aguts les veuria la infermera de triatge, o el resident. Perquè jo… segueixo tenint molta feina. Continua llegint

Alertes de seguretat

El director de l’EAP ens envia un correu: no complim els indicadors de seguretat pel que fa al tractament de pacients crònics…

Em fa pensar…

Tenim la sort de disposar d’alertes informàtiques que t’avisen si hi ha algun problema de seguretat relacionat amb la medicació que pren el pacient… T’explica quin és el problema i perquè. A mi em sembla un regal! Continua llegint

Ja són dues-centes!

Els diaris de trinxera ja ha publicat dues-centes històries de la realitat de l’atenció primària.

L’aventura començava l’abril del 2012 i ara hem assolit aquesta fita.

La feina dels editors només és la seva revisió i posar-hi títol quan l’autor no li ha posat.

Hi ha  34 autors de les històries. La revisió ortogràfica la fa la Sigrid, una col.laboradora  més però bàsica i que ha llegit totes les històries. Continua llegint

Demanant als sanitaris que facin de familiars…

La Mercè. Fa anys que és vídua, després de cuidar el seu marit amb demència durant anys. Ara viu sola, els fills es mantenen a distància. Als néts no els veu gairebé mai. Algunes tardes va al casal. Té dolor crònic i no tolera gairebé cap medicació (o no se la pren). No pot anar enlloc sense que algú l’acompanyi. Truca i ve sovint a la consulta. Ens truca abans a nosaltres que als seus fills. Solem xerrar una estona i se’n va continguda. El dia és tan llarg i se sent tan sola…. Continua llegint