Mort d’un “Nadie”

Mort d’un “Nadie1

Avui ha mort el Ricard. Ho ha fet a casa seva, com ell volia, com havíem parlat fa uns dies, quan nosaltres li vam oferir poder fer-ho en un altre lloc on podria estar més cuidat.

Però ell va triar morir a casa, acompanyat pel seu fill i atès per nosaltres, la seva infermera, la seva metgessa i la treballadora social del CAP. Enmig del fum de les cigarretes que ell (fins dos dies abans de morir) i el seu fill encenien sense descans, en un entorn ple de brutícia i mala olor. Continua llegint

Anuncis

Conversa telefònica

Conversa mantinguda amb una metgessa del servei de geriatria d’un hospital comarcal amb motiu de donar l’alta a una senyora de 88 anys que pateix una demència avançada, enllitada des de fa un any i mig, perfectament cuidada per la seva família.

  • Metgessa hospital (MH): et truco per dir-te que avui donem l’alta a la Sra….. que no sé si coneixes. Havia ingressat per una infecció respiratòria, ara està més bé. Com que aquesta senyora té risc de fer ingressos repetits, perquè ara ve l’hivern i hi ha més infeccions, crec que hauria de ser atesa pel programa PADES

Continua llegint

L’accessibilitat de l’atenció primària… mal entesa

Avui ha vingut la Fàtima, ve acompanyada del seu fill. Ella no parla res que jo pugui comprendre, i la presència del seu fill s’agraeix. M’explica que cal fer una petició d’ambulància per un trasllat a Barcelona. No entenc massa bé la seqüència de fets; per sort porten un paper de l’hospital. Fa poc la vaig derivar a endocrinologia després d’haver objectivat en l’exploració física un nòdul tiroïdal de mida considerable, tapat pel mocador tradicional. Continua llegint

A propòsit d’un cas

En Jaume era un pacient d’edat avançada que vivia amb la seva dona en un pis senzill d’un barri obrer. Havien contribuït amb el seu treball a aixecar un país malmès per la guerra civil i una postguerra, i eren d’una generació que ha deixat als més joves millors condicions de vida. Continua llegint

Crisi per canvi

Que sàvies  eren les àvies…

Ja està tot inventat i encara hem d’aprendre molt. Hem creat una sanitat que es retroalimenta de l’usuari. Hem creat una sanitat que moltes vegades genera dependència i paternalisme,  que sovint no són més que les nostres pors. Continua llegint

Ja hi ha el PADES

– “Montse, jo ja no em veig amb forces per anar a l’ambulatori.”

Ja feia un parell de mesos que els metges de l’hospital havien decidit que, atesa l’evolució del càncer, el tractament de l’Elvira havia de ser amb finalitats pal•liatives. No estava gaire simptomàtica, no tenia massa dolor i cada 15 dies anava a veure el seu metge de capçalera. Però l’astènia havia augmentat d’intensitat i ja se li feia molt feixuc desplaçar-se fins a la consulta del metge. Continua llegint