Jo no hi crec, en la Comunitària(1)

S’ha acabat l’agenda del matí, el darrer pacient acaba de marxar.

Truco a la consulta 308. Parlo amb la Jeni, infermera del CAP i membre (com jo) del grup de Comunitària.

“Jeni, ja he acabat. Baixem a parlar amb el director?”

La Jeni i jo fa setmanes que posposem la reunió amb el nostre director del CAP. No ens ve de gust.

Fa uns mesos, el grup de Comunitària i la Taula Comunitària del barri vam decidir iniciar un grup d’activitat física al CAP.

El grup de Comunitària el formen professionals de tots els estaments del CAP: infermeres, metges i personal de gestió i informació.

La recepta urgent

La Maria es presenta al taulell demanant ser atesa “urgent”. Ahir va anar a la consulta del traumatòleg de l’hospital, que li va treure el guix del turmell.

Segons explica, el traumatòleg li va dir que havia de seguir amb heparina 10 dies més. La Maria li diu que només li queda heparina per a un dia.

Suportant la ineptitud del gestor

Hi havia una vegada un petit equip d’atenció primària. Les casualitats havien provocat que s’hi trobessin diversos metges de família poc compromesos, poc implicats, més preocupats pels seus interessos que per oferir una atenció de qualitat. Les infermeres i les administratives eren, en general, bones professionals.

Un dia hi va arribar, com a directora, una metgessa compromesa. Va fer pinya amb l’adjunta i van començar a promoure canvis per millorar.

“Alta tecnologia”

He pensat que no l’havia entesa, la Maria quan m’ha dit:

–          Necessito que certifiquis la meva alçada, m’ho demanen per a una feina

–          Haig de certificar la teva alçada? I res més?

–          Sí només l’alçada, ja porto el paper groc que he hagut de comprar.

Drets retallats

L’ Ibrahim té 26 anys, ja en fa 8 que va venir des de Senegal per poder guanyar un sou que li permetés ajudar la seva mare i germans. El conec des de fa uns 4 anys, ha anat venint de tant en tant per patologies banals, que hem anat resolent sense més problemes. Ara, fa uns mesos que consulta per una cefalea que no aconseguim millorar amb analgèsics, i comencem a interrogar més enllà, cercant angoixes diverses que

Ditxosos papers

Una senyora em porta uns “papers” per signar.  Es un imprès de la Federació Catalana d’Esports  de Persones amb Discapacitat Física, que té diversos apartats  amb dades de la malaltia o lesió i altres, com esport aconsellat pel metge i signatura del metge.

També porta un altre paper amb els logos de l’Hospital de Vall d’Hebron, de la Fundació Esclerosi Múltiple i Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya  amb el següent text:  “distingida senyora, li comunico que té una plaça disponible  a l’Hospital de dia d’Esclerosi Múltiple  (Hospital de dia Barcelona) i especifiquen els horaris  del servei de rehabilitació.  Dedueixo que algun metge li ha recomanat fer rehabilitació en aquest centre i pregunto a la senyora  per què no li signa el “paper” el metge que ha indicat la rehabilitació. “A la Vall d’Hebron m’han dit que ho havia de signar el metge de capçalera”. I aquesta afirmació, per alguns pacients, va a missa.