Les paraules (i els seus efectes secundaris)

La sala d’espera estava buida. Només hi havia una persona, que semblava tranquil.la llegint un diari. Encara jo no havia acabat la meva feina. Quan la Rosa va marxar, necessitava respirar profundament abans de sortir fora i continuar amb més consultes. Quan jo vaig llegir l’últim nom de la meva llista, el Manel es va aixecar ràpidament i va venir cap a mi amb el seu diari mig obert encara. No l´havia vist mai i crec que ell a mi tampoc. Em va donar la mà abans de seure, com fan gran part de la gent anciana que acut a la consulta. Mentre ell deia per què tenia cita, jo vaig observar que es vestia amb roba acolorida: una camisa de quadres, una jaqueta i uns pantalons que conjugaven amb certa harmonia  els tons marrons, verds i taronges. Semblava un home de poques paraules i potser una mica introvertit, almenys aquesta va ser la meva primera percepció. Em va dir: “la meva consulta avui serà curta, només necessito que em doni una nova recepta perquè la farmacèutica diu que aquesta ja no serveix. Jo necessito medicaments fins que arribi la meva doctora de vacances”.  Llavors em vaig adonar que ell no sabia que ara tenia una nova doctora, la qual era jo. Continua llegint

Anuncis

Gràcies per no donar-me pastilles!

La Sílvia és una dona de trenta-i-tants, casada i amb tres fills. Ens coneixem de fa anys per petits problemes de salut, pels controls dels embarassos…

Avui entra a la consulta angoixada, plorosa, i en un tres i no res m’explica un reguitzell de símptomes ansiosos i depressius. Les coses no van bé a casa i es vol separar de la parella. Plora, i em demana que li doni alguna cosa per calmar l’ansietat, per dormir, pel plor… Continua llegint

Les pastilles per dormir

Sóc conscient que les benzodiacepines són perjudicials en la gent gran. Augmenten les caigudes, la pèrdua de memòria, la demència…

Quan algun pacient les pren -sovint fa anys- provo de fer alguna cosa perquè les deixi. Però hi està “enganxat”. No és que les necessiti per dormir, sinó que les necessita per no tenir “mono”. Per tant, és difícil retirar-les. Continua llegint

La decisió del pacient

En Pere té 80 anys i una HTA ben controlada amb tiazides. En una analítica de seguiment apareix un clearence de creatinina suggestiu d’insuficiència renal grau 2. A més, les darreres xifres de TA eren una mica elevades. Li proposem un canvi de tractament a amlodipina i el citem per a control. Continua llegint