Primum, non nocere

La Maria té trenta-set anys i treballa en una residència d’avis, amb el conseqüent sobreesforç físic que comporta l’atenció a persones dependents. Va venir l’altre dia per una lumbàlgia mecànica de set dies d’evolució que havia millorat parcialment amb tractament antiinflamatori; abans de venir amb mi, però, havia anat a urgències, on li havien fet una radiografia estrictament normal, com correspon a una lumbàlgia mecànica en algú jove sense signes d’alarma. Quan li vaig preguntar perquè havia anat a urgències enlloc de venir a la consulta, em va respondre. “perquè així allà ja em fan la radiografia i m’ho miren tot”. En el que ella no havia pensat és en que aquest “mirar-ho tot”, li havia suposat rebre una dosi de radiació totalment innecessària. Continua llegint

Anuncis

Demora diagnòstica

Aquesta és la història d’en Rafael, un home vidu de més de 80 anys, que viu sol i té un hort del qual ens porta verdures fresques sovint.

En una revisió (juny) constatem en les seves anàlisis una microcitosi. Els seus glòbuls rojos són més petits del que seria “normal”… Sembla que li falta ferro i, ufff!, de vegades té restrenyiment, de vegades diarrea.

Alarma! A la seva edat i amb aquestes dades, cal descartar un càncer de la via digestiva. Continua llegint

Qui dia passa…

El Pablo té 26 anys, una nena de 2 anys, és cambrer i a l’abril farà un any que està de baixa per una hèrnia discal lumbar, amb compressió de l’arrel i radiculopatia i falta de força a la cama esquerra.

En aquest temps, la mútua de la feina li ha fet una RMN i dos EMG, on s’objectivava una lesió del nervi. La seguretat social li ha fet una rizòlisi, amb molt discreta millora. Continua llegint

Dolor de genoll

En Jordi em pregunta si puc avançar la visita que té amb el traumatòleg de referència… D’un hospital concertat, que no depèn de l’ICS.

En Jordi presenta un bloqueig del genoll. Li fa molt de mal. Tant, que no pot caminar, ni anar al seu hort, ni fer res de la seva vida quotidiana… Continua llegint

Entre l’espasa i la paret

Era juny de 2014 aproximadament, quan va entrar a la consulta una dona que no arribava als 35 anys. Em vaig presentar, era la primera vegada que la veia per la consulta, ella va fer el mateix i immediatament va passar a explicar-me el motiu pel qual venia.

Al novembre de 2013 la seva vida havia fet un gir inesperat. Després de visitar a la seva ginecòloga per una cita rutinària, li havien comunicat que el CA19.9 – un marcador tumoral de fetge, pàncrees, colon i recte- sol·licitat en l’anàlisi de sang estava elevat. Continua llegint

Això és el que hi ha

En Joan ve a la consulta disgustat.

El digestòleg que li ha fet la colonoscòpia l’ha renyat perquè li tocava el control dels seus pòlips fa un any…

Ha estat tot l’any en la llista d’espera. Ha anat en 4 ocasions al nostre hospital de referència a reclamar, sense cap èxit. No ha estat “culpa” seva… A programació li han dit totes les vegades que “no es pot fer res, que això és el que hi ha”. Continua llegint

Que bé que funcionen les concertades!

Fa unes 5 setmanes, la Maria ve a la consulta explicant-me al·lucinacions visuals i olfactives…

Després de fer-li la història clínica, l’exploració… demano unes anàlisis, una consulta a salut mental i una TC cranial. Cal descartar que hi hagi alguna malaltia orgànica. Continua llegint