Respecte a les decisions

Ve la Remei a la consulta, em diu que està cansada de fer dietes que mai li funcionen. Les suporta una temporada però després cau de nou en la dieta de sempre. Assegura que no menja per tenir el pes que té. Em comunica que ha decidit fer-se una gastrectomia, ja n’havíem parlat del tema, inclús amb endocrinologia, tot i el seu IMC de 42, a la seva edat no acaba d’entrar en cap protocol. La Remei té 74 anys. Ha trobat una clínica privada que li fan, pagant el preu dels estalvis de la seva vida. Donat  que la decisió és conscient i lliure assumint els riscos que comporta, acompanyo en aquest procés. Continua llegint

Què he de fer?

En Joan ve “d’urgències”. Se sent marejat. Li roda el cap en aixecar-se del llit. I en canviar de posició. Així no pot conduir. No pot anar a treballar. Ni pot baixar al poble per fer qualsevol activitat.

Té 58 anys. Separat. Viu sol. Té un fill discapacitat que vivia amb ell fins que va tenir un infart de miocardi que el va deixar amb una fracció d’ejecció del 30%.

Fa 7 mesos va morir la seva mare. El pare havia mort fa anys. Continua llegint

Té 90 anys i una molt bona qualitat de vida

By the way… la seva dona explica, en una visita de la infermera, que fa 4 dies “no s’entenia que deia”… “no em sortia allò que volia dir”… però… “em va passar de seguida”…

De fet, venen per un dolor al peu de tipus mecànic.

Merda! Això és un codi ictus… Molt probable accident isquèmic transitori fa menys de 7 dies… Seguint el protocol del Departament de Salut, el derivo a urgències de l’hospital de referència. Cal fer-li una prova d’imatge per veure si hi ha una hemorràgia o una isquèmia… Continua llegint