Qui controla la qualitat de l’atenció a les urgències dels hospitals?

Ve en Joan a buscar la baixa laboral.Ahir va ser atès a urgències del nostre hospital de referència.

Llegeixo l’informe i no entenc res…

Diagnòstic: orquiepididimitis (li han fet una ecografia). Tractament: doxiciclina (7 dies). Proves demanades pendents: urocultiu Continua llegint

Anuncis

Els circuits de diagnòstic ràpid

 

En Pau té 70 anys i fa 5 setmanes va anar a urgències de l’hospital perquè orinava sang. El metge que el va atendre ho va fer tot seguint el “protocol”: demanar citologies d’orina i activar el circuit de diagnòstic ràpid de neoplàsia (impecable)…

El pacient, a qui controlem per la seva insuficiència cardíaca, ens ho comenta en una visita. Han passat 5 setmanes, i no ha rebut cap citació per la consulta d’urologia… Continua llegint

Demora diagnòstica

Aquesta és la història d’en Rafael, un home vidu de més de 80 anys, que viu sol i té un hort del qual ens porta verdures fresques sovint.

En una revisió (juny) constatem en les seves anàlisis una microcitosi. Els seus glòbuls rojos són més petits del que seria “normal”… Sembla que li falta ferro i, ufff!, de vegades té restrenyiment, de vegades diarrea.

Alarma! A la seva edat i amb aquestes dades, cal descartar un càncer de la via digestiva. Continua llegint

Que bé que funcionen les concertades!

Fa unes 5 setmanes, la Maria ve a la consulta explicant-me al·lucinacions visuals i olfactives…

Després de fer-li la història clínica, l’exploració… demano unes anàlisis, una consulta a salut mental i una TC cranial. Cal descartar que hi hagi alguna malaltia orgànica. Continua llegint

Un fantàstic administratiu

Un fantàstic administratiu ha aparegut al centre. Substitut, òbviament…

Fa una gran diferència en la qualitat del servei que donem. Resol tots els problemes burocràtics de la població. Programa les demandes “no urgents”, perquè es pren la molèstia de valorar-les…. Quan no sap com resoldre alguna demanda, en comptes de programar-la per al metge (com fan la majoria dels administratius) pregunta què ha de fer… I així ho aprèn, per quan es produeix una situació similar. Continua llegint

Suportant la ineptitud del gestor

Hi havia una vegada un petit equip d’atenció primària. Les casualitats havien provocat que s’hi trobessin diversos metges de família poc compromesos, poc implicats, més preocupats pels seus interessos que per oferir una atenció de qualitat. Les infermeres i les administratives eren, en general, bones professionals.

Un dia hi va arribar, com a directora, una metgessa compromesa. Va fer pinya amb l’adjunta i van començar a promoure canvis per millorar. Continua llegint

Què volen aquesta gent?

Cada cop es fa més difícil portar una consulta amb una certa organització. Ho és per tots els canvis que ens fan introduir a les histories clíniques i perquè tinc la sensació que cada cop més estaré més pendent del ordinador que de mirar la cara de les persones que vénen a veure’m. Això em fa pensar molt i molt en un tema ètic i fa que doni moltes voltes i no sàpiga com sortir-me’n. Continua llegint