Les noves malalties cròniques

Visito avui a la Francisca, que em diu que es troba cansada i una mica més somnolenta que habitualment.

La Francisca és una dona de 67 anys, que fa dos mesos va ser diagnosticada d’un hiperparatiroidisme primari. Està pendent d’intervenció quirúrgica per extirpar els dos adenomes que té a les paratiroides des del moment del diagnòstic en un hospital de tercer nivell. Continua llegint

Anuncis

La prova de la farmàcia

Una senyora ve a consulta per demanar-me informació i opinió. Ha rebut una carta encapçalada pels logos de l’Hospital General de Granollers i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. La carta diu:

«Benvolguda senyora: Fa unes setmanes us vàrem convidar a participar al Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. El programa s’adreça als homes i dones de 50 a 69 anys i consisteix a realitzar una senzilla prova cada dos anys, de manera totalment gratuïta.

Donat que no tenim constància que hagueu anat a la farmàcia a recollir el material, ens permetem insistir en la importància que té aquesta prova per a la vostra salut. Us comuniquem que disposeu de 15 dies més, des de la data d’aquesta carta, per passar a recollir la prova a qualsevol de les farmàcies de la llista annexa. Si us plau, recordeu que és imprescindible que porteu aquesta carta quan l’aneu a recollir. Una vegada realitzada, caldrà tornar la prova a la farmàcia. Els resultats us seran comunicats abans d’un mes per carta o per telèfon. Continua llegint

L’alta

Divendres ens vam assabentar que donarien l’alta a un pacient de la nostra UBA després de sis mesos d’ingrés.
Es tracta d’en Jaume, un senyor de 61 anys que vivia sol en una habitació mal ventilada i estreta, en un pis compartit amb una família amb qui no té cap mena de vincle, en un 5è pis sense ascensor d’un barri perifèric. Sabem que tenia fills, però no els vam conèixer mai, ell no hi tenia cap mena de relació. Era fumador, tenia una cardiopatia isquèmica i també problemes greus amb l’alcohol, amb una desnutrició proteica i una hepatopatia crònica. Passava temporades llargues sense venir, apareixia a fer-se cures. Un dia va presentar una cel·lulitis amb febre alta i hipotensió. El vam enviar a l’hospital, on ha estat ingressat tot aquest temps, de l’hospital a un centre sociosanitari i viceversa, patint amputacions successives a ambdues cames. El darrer mes havia estat ingressat en una unitat de convalescència. Continua llegint

De cap manera, doctora!

La Maria, a qui és la primera vegada que veig, no pot més. Plora a la consulta. No pot controlar el moviment de les seves cames. Està agitada. No pot dormir. Ha perdut una de les seves TRES feines.

Té una parella que l’estima. Una família que l’estima. Té amics. Fa anys que treballa tots els dies de la setmana, sense vacances. Per què? Ella és l’única que té feina… Continua llegint

Expectatives…

Molt enfadat, en Jaume m’explica que va venir al consultori (sense visita programada) perquè estava refredat. Tenia tos. No febre, ni ofec, ni signes d’alarma.

 Indignat, m’explica que l’administratiu del taulell li va dir que teníem l’agenda plena i que no hi havia ningú que el pogués visitar “d’urgència” per un refredat. Continua llegint

Urgències generades per altres departaments de la Generalitat

Avui, enrenou al CAP…

Les pediatres, aclaparades. Per què? Els informes per a les “beques”! Quines beques? A mi, metge de capçalera també m’ha esquitxat el tema. Mares (i algun pare) demanant visita urgent perquè s’han assabentat avui que demà es tanca el termini per demanar una ajuda per a estudiants amb problemes d’aprenentatge (bàsicament amb trastorn per dèficit d’atenció) i necessiten un “informe del metge” per fer la sol·licitud. Molts nois, com el que ha vingut a la meva consulta, han estat diagnosticats (i estan sent tractats) en centres privats que, molt correctament, han fet l’informe que pertoca. Però… No val aquest informe!!! Ha de ser d’un metge del sistema sanitari públic… Encara que el pediatra no conegui el nen. Encara que el metge de capçalera no l’hagi vist mai. Quina situació més ridícula!!! He hagut de fer (en visita urgent) un informe que transcriu l’informe del centre privat que atén a un pacient que és la primera vegada que veig… Què tenen al cap en el departament d’ensenyament? Quina pantomima és aquesta? Hem de fer veure que el sistema públic s’està fent càrrec d’aquests nois? No es refien dels informes dels centres privats? Llavors… Com és que hi ha tanta manca de recursos públics? Hem tingut tot l’estiu per fer informes… Quina manca de planificació! No veuen que col·lapsen els serveis sanitaris amb els seus requeriments burocràtics? Què hi ha de dir el conseller de salut? Potser que “defensi” el valor del temps dels professionals sanitaris. Per “fer un paper urgent per al departament d’ensenyament” els meus pacients (amb algun problema de salut) programats han tingut menys minuts de visita. El temps no s’eixampla… Jo només n’he tingut un… No vull ni pensar en el que han patit avui els centenars de pediatres del sistema públic del país!

Terra de ningú…..la història continua (i 2)

Fa poc temps us vaig explicar la història d’en Jordi, un home de 50 anys diagnosticat d’una síndrome de  Korsakoff .

Ara m’agradaria explicar-vos el cas d’en Carles, un senyor de 47 anys  amb una diabetis mal controlada, cec per una retinopatia diabètica. Quan començo a atendre el cas el Carles vivia amb la dona i un fill de 12 anys que segons ell, el maltractaven psicològicament. Era un cas en seguiment per la ONCE. Davant la situació que m’explica ell i la seva germana, em coordino urgentment amb els serveis socials, que després de valoració conjunta a domicili, decideixen iniciar un servei de suport a domicili pel control de la medicació i els àpats. Amb ajut de la seva germana comença a fer els tràmits de separació amb el dictamen per part del jutge que qui deixa el pis és ell i  allà viuran la dona i el fill (pis de lloguer del patronat i a nom del Carles) Continua llegint