Per això vull ser metge de família!

Ahir vaig rebre un missatge per Messenger de la Carla.

La Carla és una pacient de la meva consulta de 32 anys que ha decidit fer una aturada a la seva vida i marxar a viure l’experiència de conèixer altres cultures durant 6 mesos.

Ha agafat la motxilla i juntament amb un altre amic han decidit viatjar pel sud-est asiàtic. Van a viure l’aventura.

M’escriu des de Vietnam.

M’explica que des de fa uns dies té diarrea i malestar general. No ha fet febre. De moment no té artràlgies i tolera bé la ingesta oral.

“Especialista de l’ull dret”

En Miquel ve a la consulta i em diu:
Doctora, fa uns dies vaig anar a l’hospital al control d’oftalmologia, perquè com ja sap no hi veig de l’ull dret, per aquell accident que vaig tenir.
Estranyada penso, ostres deu ser que el citen per més d’un any???
Li responc què necessites de l’oftalmòleg?
Doncs mira, estic perdent vista de l’ull esquerre des de ja fa un temps. Li vaig comentar a l’oftalmòleg de l’hospital i em va dir: per això has de demanar hora a l’oftalmòleg de zona.

En Ramon

D’aquí un mes serà pare per tercera vegada. Se’l veu feliç quan m’ho explica. Espera poder-se dedicar intensament al fill. Fer allò que no va poder fer amb els seus dos primers fills. Ser-hi. Fer de pare.

El conec fa anys. Quan vivia amb la seva primera parella. Llavors era un home trist. Resignat a la desgràcia d’haver-se casat amb una persona amb un trastorn límit de personalitat. Es va separar quan els seus dos fills ja eren autònoms, deixant resolta la situació econòmica de la seva dona.

Per ell és important ser “decent i responsable”.

Si l’especialista no ho pot resoldre, que se’n faci càrrec el metge de capçalera

En Joan té 90 anys. És vidu. Viu sol, prop del seu fill. El cuida una neta.

Insuficiència respiratòria, renal, cardíaca. Artritis reumatoide. No hi sent massa bé, ni amb el “sonotone”. Pren 12 medicaments, entre els quals, prednisona.

Passa el dia assegut al sol, si fa bon temps, o davant de la llar de foc, si fa fred.

Té la pròtesi de maluc descalçada, amb molt dolor. No pot prendre antiinflamatoris per la insuficiència renal. Els mòrfics li provoquen basques i somnolència. Els antiepilèptics, mareig i inestabilitat. Paracetamol i metamizol, cap efecte.

El pols

Divendres passat, enmig del “macro-pont” de desembre i amb la consulta plena de gom a gom, entra un senyor d’edat avançada i molt nerviós. M’explica que a la farmàcia li han dit que no li troben el pols al canell i que han hagut de mira-l’hi al coll, a la “jugular”, segons li ha dit la persona que l’ha atès a la farmàcia. També em comenta que li ha dit que ha estat molt difícil trobar-li el pols. Està molt angoixat, nerviós, preocupat…

Terra de ningú-1

Desconec si alguna vegada us heu sentit a Terra de Ningú, jo de moment no i us puc ben assegurar que no m’agradaria gens, al llarg de més de 20 anys treballant com treballadora social sanitària m’he trobat puntualment en situacions com aquestes però el fet és que darrerament han augmentat significativament .

A Terra de ningú són aquelles situacions de persones a les quals les administracions públiques no els donen respostes, ni a les seves necessitats ni la protecció que haurien de tenir. Com a exemple us explicaré  un cas  en què he estat treballant més d’un any i encara hi segueixo.

Qui dia passa…

El Pablo té 26 anys, una nena de 2 anys, és cambrer i a l’abril farà un any que està de baixa per una hèrnia discal lumbar, amb compressió de l’arrel i radiculopatia i falta de força a la cama esquerra.

En aquest temps, la mútua de la feina li ha fet una RMN i dos EMG, on s’objectivava una lesió del nervi. La seguretat social li ha fet una rizòlisi, amb molt discreta millora.

Conciliació terapèutica

La Maria té una incontinència urinària d’urgència. Malauradament, el metge que ha estat a la consulta durant les meves vacances la va derivar a urologia.

Torna a la consulta amb una prescripció electrònica de Mirabregon…

“L’uròleg m’ha dit que vostè m’ho ha de posar a la recepta de llarga durada”..

“Té un informe de l’uròleg explicant perquè ha de prendre aquest medicament?”

“No m’han donat res… “

“L’uròleg ja sap que vostè te una arítmia?”

“No m’ha comentat res. Suposo que sí…”

Des de la nostra història clínica no podem accedir a la del nostre hospital de referència…

Què he de fer? Sense informació de la raó de la indicació he de “posar a la recepta de llarga durada” (és a dir, fer-me responsable de la prescripció del medicament)?

Un medicament qualificat fa un any pel Comitè d’avaluació de nous medicaments d’Osakidetza de “mecanismo de acción diferente pero eficacia igual de irrelevante”. Un medicament que té com efectes adversos la taquicàrdia i la fibril·lació auricular?

Com li explico a la Maria que no em faig responsable de “posar a la seva recepta de llarga durada” aquest fàrmac?

Me’l cuidareu?

Enmig de la consulta, sona el telèfon i des d’admissions em diuen que un metge de l’hospital vol parlar amb mi.

Quan truca un metge de l’hospital parem màquines, és massa difícil sovint parlar amb ells per desaprofitar l’ocasió i, més encara, si és per iniciativa del metge de l’hospital.

M’explica el cas, tenen ingressat el Pere de més de 90 anys que ha fet un quadre agut i que, afegit a la seva patologia, no fa viable la supervivència, a no ser que es facin servir mesures extraordinàries -que serien dubtoses- tant clínicament, com èticament.

Demanant als sanitaris que facin de familiars…

La Mercè. Fa anys que és vídua, després de cuidar el seu marit amb demència durant anys. Ara viu sola, els fills es mantenen a distància. Als néts no els veu gairebé mai. Algunes tardes va al casal. Té dolor crònic i no tolera gairebé cap medicació (o no se la pren). No pot anar enlloc sense que algú l’acompanyi. Truca i ve sovint a la consulta. Ens truca abans a nosaltres que als seus fills. Solem xerrar una estona i se’n va continguda. El dia és tan llarg i se sent tan sola….