Ecos vs consultes

Avui he llegit un tuit que deia: “com més hi penso, més dubtes tinc que haguem de fer ecografies a l’Atenció Primària. No fem domicilis, no veiem pacients terminals, no veiem nens…” Continua llegint

Anuncis

La realitat de l’atenció primària al nostre territori

Dia rere dia la nostra consulta constata el que sabem però ens neguem a acceptar:

Veiem com llisquem cap a el terreny d’enfrontament amb companys i ciutadania.

Patim com la resignació ha passat a ser la “qualitat” més comuna dels i les professionals i els/les pacients. Continua llegint

Educació és salut

La Halima és filla de la Fatiha. No ho he sabut fins avui que ha vingut a visitar-se amb la mare. En el seu país, fins fa relativament al seu país d’origen, no s’usaven els cognoms, i per això el cognom de la Halima no coincideix amb el dels seus pares. Es veu que, en els adults, aquí hem pres com a cognom allò que en realitat és una mena de sobrenom. Continua llegint

Ai, si tingués diners

Fa un parell de mesos vaig visitar en Miquel, un home de 86 anys, per disminució d’agudesa visual. En Miquel és un home sa i autònom. Es solter i viu sol d’una petita pensió i amb una petita ajuda que li proporcionen els serveis socials per a les feines de casa. Té la visió perduda d’un ull des de fa anys, i ara hi veu molt poc de l’ull bo, només ombres. Vaig demanar una valoració oftalmològica urgent explicant la seva situació i limitació funcional. L’informe de retorn diu que el diagnòstic és una cataracta i em donen  la instrucció de fer una derivació a oftalmologia per via “normal”. Li explico al Miquel la valoració de l’oftalmòleg. “Ai, si tingués diners m’ho arreglarien aviat”. Davant les limitacions pregunto si pot viure sol, que necessitarà més ajuda, que si ha pensat en una residència. No, no vol anar a la residència, prefereix seguir a casa amb les ajudes que té. Continua llegint

Revisar i revisar el que no és prioritari…

El neguit del futur… Vull expressar aquí el meu neguit pel que fa por que pugui passar d’aquí a uns anys. La prevenció i promoció de la salut que fèiem les infermeres a la primària es perd poc a poc, almenys on m’arriba la meva visió. Som menys cada vegada, sobretot si, com aquest any, tenim moltes baixes i alguna jubilació, tot sense cobrir, clar! Continua llegint

El còlic nefrític

Una senyora de 50 anys em porta un informe d’atenció en un servei d’urgències, per al meu coneixement. És una senyora sana, que ve poc a la consulta. Em llegeixo l’informe de xxxx Grupo Hospitalario, on va anar per ser atesa de manera més ràpida que al “seguro”. Transcric  l’informe:

MOTIU DE CONSULTA: dolor abdominal + dolor riñones Continua llegint

La seguretat del pacient i la pròpia…

Per la seguretat del pacient i la pròpia, em pregunto per la repercussió que tenen certs reials decrets lleis sobre la seguretat, en un país amb un alt percentatge d’accidentabilitat laboral i amb certes mancances en el camp qualitatiu de la seguretat del pacient. Per què ho dic?

Una de les estratègies prioritàries del Departament de Salut és promoure i millorar la seguretat dels pacients. Benvinguda és, necessària també. Però com conviu aquesta línia estratègica, amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 20/2012 que modifica la prestació econòmica d’incapacitat laboral temporal, penalitzant, i molt, el fet d’estar malalt? Continua llegint