Sóc un número

Fa temps que es respira mal ambient al CAP. Amb la nova direcció ningú està content. Mai saps on són i, quan el dia a dia -de vegades- es complica, hem de solucionar nosaltres mateixos els problemes sobre la marxa: substituint companys que tenen el dia de lleure  i ningú els ha tancat l’agenda, o afegint a la teva agenda els pacients de l’altre company que està malalt.  La sensació que tenim molts és d’anar a la deriva, de caos, que ningú es preocupa per nosaltres, els que treballem al CAP. Continua llegint

Anuncis

Qui no té feina, el gat pentina (dita de la meva àvia)

Fa uns tres mesos, des de la direcció d’afers assistencials de l’ICS em van convocar a una reunió a Barcelona. Com que m’he de desplaçar més de 50 km, i he d’aparcar el cotxe, pregunto qui es farà càrrec de les despeses. Em diuen que els serveis centrals se n’ocuparan.
M’envien el formulari, que he de tornar signat, al cap de dos mesos… L’escanejo, el signo i el retorno a serveis centrals.

Continua llegint

Estic cansada

Estic cansada de:

–        rectificar receptes que els companys de l’hospital han fet malament

–        fer “volants” per visites de seguiment

–        les llistes de CIP que m’envia la direcció perquè “repassi”

–        dir a les persones amb cataractes que l’oftalmòleg tardarà mig any a visitar-los i un any o més a intervenir-los

–        els metges d’hospital que fan proves innecessàries i tractaments sense rellevància clínica Continua llegint