Respecte per la capacitació de les infermeres

En Pere, de 40 anys, té una esclerosis múltiple. Necessita una cadira de rodes elèctrica per desplaçar-se. Últimament té més espasmes musculars i no pot posar els peus als pedals de la cadira. Els pedals s’han hagut de reparar i soldar diverses vegades i ja no s’aguanten ni es poden reparar.

En Pere va amb els peus arrossegant per terra, fet que li ha causat diferents lesions als peus i caigudes perquè s’hi entrebanca. Continua llegint

Anuncis

No estaran esperant que em mori?

En Pere fa dos anys que és en llista d’espera perquè li posin una pròtesis de genoll.  Ell, que era tan actiu, que tenia un hort… Fa dos anys que tot just es pot moure pel dolor. Avorrit i malhumorat passa els dies rondinant i amargant la vida de la seva parella (que també te els seus problemes de salut) i els seus fills (que prou feina tenen per sobreviure).

Finalment, el programen per a la intervenció. Tots, sobretot ell, ho celebrem. Sabem que és una intervenció en una persona complicada: fibrosi pulmonar, cirrosi hepàtica… Però, tot això ja ho saben a l’hospital. Els “especialistes” de pneumologia i de digestiu fa anys que el visiten. Continua llegint

Les pastilles per dormir

Sóc conscient que les benzodiacepines són perjudicials en la gent gran. Augmenten les caigudes, la pèrdua de memòria, la demència…

Quan algun pacient les pren -sovint fa anys- provo de fer alguna cosa perquè les deixi. Però hi està “enganxat”. No és que les necessiti per dormir, sinó que les necessita per no tenir “mono”. Per tant, és difícil retirar-les. Continua llegint

Les pors irracionals a la consulta

Pors recollides en les consultes dels últims dies:

 Dona de 70 anys em diu que té por de tenir artrosi.

 Mare que porta a la filla amb mal de panxa lleu, perquè el germà va tenir mononucleosi i té por que sigui el mateix

 Dona sana de 85 anys que demana pastilles pel colesterol perquè li fa por tenir-lo alt i que li passi alguna cosa.

 Dona amb migranya coneguda que s’ha fet una TC cranial per si tenia alguna cosa al cap. Continua llegint

Diagnòstic: solitud + llista d’espera per un problema “no urgent” (segons el conseller!)

Als 88 anys, encara fa totes les tasques de casa. I el dinar per la seva filla cada dia. És vídua fa 5 anys. Tota la vida anant amb el marit arreu… Tots dos sols, sense amics. “Ens aveníem molt”…

Viu sola. Ve perquè li costa dormir. “Li dono moltes voltes a les coses”. “Amb el meu gendre, no m’hi avinc gens”. “No vull molestar”. “Els néts, viuen al meu pis, a Barcelona”… “Però… Mai em vénen a veure”… “Què vol, els vells ens hem d’anar retirant de tot”. “Abans m’agradava cosir, i fer ganxet, i puntes de coixí…”. “Llegeixo, però amb una cosa d’aquestes electròniques, amb les lletres ben grosses”. Continua llegint

L’hèrnia preferent

El dia 31 de desembre va venir a la consulta la Mercè. Amb antecedents d’haver estat operada d’hèrnia engonal, té una tumoració en el mateix lloc que apareix durant el dia i desapareix quan s’estira… Però en les darreres setmanes, un parell de dies havia costat molt que la tumoració li desaparegués… Diagnostico una hèrnia engonal quirúrgica, pel risc d’incarceració, i faig una interconsulta PREFERENT al servei de cirurgia de l’hospital de referència. Continua llegint

Por

Negra nit. De guàrdia al centre de salut. Truquen per una urgència: una atenció a domicili d’una noia que s’ofega. El domicili és desconegut per a mi. Pujo les escales, truco. M’obre una noia jove, molt nerviosa, quasi no l’entenc; em diu alguna cosa del seu company, d’una persecució.

Passem a l’habitació. L’ausculto, intento parlar amb ella…

Truquen a la porta. Em demana que obri jo mateix. Entra un home jove, amb múltiples cops, sagna una ferida de la cara; està molt esverat, porta una pistola. Es queixa de dolor intens al tòrax. Em commina que no obri la porta a ningú. Continua llegint