Carta d’una estudiant de medicina al seu tutor de la rotació de medicina de família

En aquests dos mesos de rotació, he après molta medicina. Molta més medicina de la que s’estudia a la Universitat, molta més de la que ens pregunten als exàmens. En aquests dos mesos, he après que tenim una sala d’espera plena de gent que fa dies que està esperant veure’ns, que hi ha pensat moltes i moltes hores. He après que les persones que entren a la nostra consulta tenen mil problemes més dels que podrem veure amb l’exploració física o totes les proves complementàries del món. He après que els pacients que seuen davant nostre agraeixen que els mirem, que els preguntem, que els deixem parlar, que ploren i que necessiten una mà o un “tot anirà bé”. Continua llegint

Anuncis

Seguretat del pacient

Avui he vist 41 persones: 24 programades i 17 “urgències”.

Les programades tenen 10 minuts de temps a l’agenda. 240 minuts, 4 hores. I mai n’hi ha prou amb 10 minuts per persona. Consulten per 2-3-4 motius diferents… impossible abordar-los tots en 10 minuts.

Les “urgències” són persones sense visita programada. Es presenten al taulell demanant ser ateses ja. Es van “col·locant” enmig de les programades. La infermera fa la primera atenció i, si considera necessària una visita mèdica, les atenc quan em queda un espai de temps lliure enmig de les programades. Continua llegint

Respecte per la capacitació de les infermeres

En Pere, de 40 anys, té una esclerosis múltiple. Necessita una cadira de rodes elèctrica per desplaçar-se. Últimament té més espasmes musculars i no pot posar els peus als pedals de la cadira. Els pedals s’han hagut de reparar i soldar diverses vegades i ja no s’aguanten ni es poden reparar.

En Pere va amb els peus arrossegant per terra, fet que li ha causat diferents lesions als peus i caigudes perquè s’hi entrebanca. Continua llegint

No estaran esperant que em mori?

En Pere fa dos anys que és en llista d’espera perquè li posin una pròtesis de genoll.  Ell, que era tan actiu, que tenia un hort… Fa dos anys que tot just es pot moure pel dolor. Avorrit i malhumorat passa els dies rondinant i amargant la vida de la seva parella (que també te els seus problemes de salut) i els seus fills (que prou feina tenen per sobreviure).

Finalment, el programen per a la intervenció. Tots, sobretot ell, ho celebrem. Sabem que és una intervenció en una persona complicada: fibrosi pulmonar, cirrosi hepàtica… Però, tot això ja ho saben a l’hospital. Els “especialistes” de pneumologia i de digestiu fa anys que el visiten. Continua llegint

Les pastilles per dormir

Sóc conscient que les benzodiacepines són perjudicials en la gent gran. Augmenten les caigudes, la pèrdua de memòria, la demència…

Quan algun pacient les pren -sovint fa anys- provo de fer alguna cosa perquè les deixi. Però hi està “enganxat”. No és que les necessiti per dormir, sinó que les necessita per no tenir “mono”. Per tant, és difícil retirar-les. Continua llegint

Les pors irracionals a la consulta

Pors recollides en les consultes dels últims dies:

 Dona de 70 anys em diu que té por de tenir artrosi.

 Mare que porta a la filla amb mal de panxa lleu, perquè el germà va tenir mononucleosi i té por que sigui el mateix

 Dona sana de 85 anys que demana pastilles pel colesterol perquè li fa por tenir-lo alt i que li passi alguna cosa.

 Dona amb migranya coneguda que s’ha fet una TC cranial per si tenia alguna cosa al cap. Continua llegint

Diagnòstic: solitud + llista d’espera per un problema “no urgent” (segons el conseller!)

Als 88 anys, encara fa totes les tasques de casa. I el dinar per la seva filla cada dia. És vídua fa 5 anys. Tota la vida anant amb el marit arreu… Tots dos sols, sense amics. “Ens aveníem molt”…

Viu sola. Ve perquè li costa dormir. “Li dono moltes voltes a les coses”. “Amb el meu gendre, no m’hi avinc gens”. “No vull molestar”. “Els néts, viuen al meu pis, a Barcelona”… “Però… Mai em vénen a veure”… “Què vol, els vells ens hem d’anar retirant de tot”. “Abans m’agradava cosir, i fer ganxet, i puntes de coixí…”. “Llegeixo, però amb una cosa d’aquestes electròniques, amb les lletres ben grosses”. Continua llegint