Carta oberta

Hem rebut aquest escrit que no és una història assistencial en el sentit més estricte, però encaixa perfectament en els objectius dels diaris de trinxera que és reflectir la vida assistencial a l’atenció primària

La  medicina de família és preciosa…no li feu més mal

Competència, confiança, empatia…paraules majors que no perquè les repetim cada dia perden valor, sobretot quan pensem amb tantes i tantes situacions viscudes amb els pacients allà on aquestes paraules es fan tant i tant grans.

Tenim el privilegi d´acompanyar a molta gent. Ens obren les portes de les seves cases i dels seus cors…cal que responguem i que siguem mereixedors d´aquesta confiança. Els pacients no necessiten tècnics. Necessiten professionals. Continua llegint

Anuncis

Interpretacions

De com les paraules adquireixen un significat diferent de l’original segons la interpretació que li donin les orelles que l’escoltin.

Tenim a la consulta la Sra. Ignàsia, de 92 anys, una dona gran, petita, vestida de negre, que recolza les mans sobre la falda amb un posat tranquil, solcat per les arrugues de la vida.  Viu sola, és autònoma i té el cap clar i els ulls vius. Continua llegint

No pot més

Entra a la consulta la Maria… amb la seva mare.

Explica que ja no pot més. No dorm. Se’n va a caminar i només plora. Té atacs d’angoixa. Està de mal humor, molt agressiva… I reben els de casa. Es veu “com una merda”… Plora. Continua llegint

Educació és salut

La Halima és filla de la Fatiha. No ho he sabut fins avui que ha vingut a visitar-se amb la mare. En el seu país, fins fa relativament al seu país d’origen, no s’usaven els cognoms, i per això el cognom de la Halima no coincideix amb el dels seus pares. Es veu que, en els adults, aquí hem pres com a cognom allò que en realitat és una mena de sobrenom. Continua llegint

Creguts! Volem saber de tot

La Neus acaba de fer un mes. Els seus pares l’estimen i la cuiden tant com saben. Durant els primers dies s’atabalen, a vegades, amb petites coses. És natural. Reclamen ajut i orientació de familiars i professionals.

Els van dir que la nena ha de dormir de costat, que li han de netejar la ferida del melic amb aigua (la llevadora a la sala de parts) o amb alcohol (la infermera de l’hospital). En el primer control de pes, una infermera assenyada els diu que ja està bé que hagin deixat de netejar-lo amb alcohol (fa dies que va caure el melic i la ferida està molt bé) i que si la nena dorm panxa enlaire i està còmoda, està molt bé. Continua llegint