Vetllant el seu son

La Maria plora sense parar. S’acaba de morir el seu marit a l’hospital. Plora per la seva mort però sobretot plora perquè “no m’han deixat acomiadar-me d’ell, després de 50 anys junts!!!”. “Jo, que em vaig acomiadar de tothom, de la mare, del meu germà…, perquè no vaig poder fer-ho del meu company de 50 anys?”. Continua llegint

Anuncis

La Rosa i els seus fills. Acompanyar el moribund

En Josep pateix una malaltia d’Alzheimer avançada i un càncer de pulmó. Ell és vidu, el cuida la seva filla Rosa que durant anys s’ha ocupat de fer-li costat, acompanyar-lo als metges i hospitals, de portar-lo al centre de dia, d’assegurar que mengés, que prengués la medicació, que anés net…. i de tractar-lo amb respecte i molt d’afecte. La Rosa treballa fora de casa i té dos fills. Amb una mica d’ajuda ho ha anat fent tot. Ella ha sabut integrar l’atenció al seu pare amb la cura dels fills,  de manera que tots plegats s’ajudaven i es feien companyia al mateix temps. Quan el pare encara podia, recollia els nens a l’escola i els donava el dinar que la Rosa havia deixat preparat. Quan ja estava pitjor, la filla gran vigilava que l’avi mengés, que no s’escapés de casa o que no caigués mentre la Rosa acabava de recollir la cuina. Abans d’anar a dormir els nens li feien un petó de bona nit. Continua llegint