Gràcies, sobretot, per escoltar

En Pedro ve a buscar els resultats de les seves anàlisis. La diabetis no està massa ben controlada. Reconeix que no es pren massa seriosament les mesures dietètiques i que passa molt temps a la seva butaca mirant la tele.

Jubilat i vidu, originari d’una altra comunitat, va venir fa 3 anys al poble, per ajudar i acompanyar la seva filla. Arran de la separació pateix un estat depressiu, i cal que algú cuidi del nen.

Li pregunto com està la seva filla. Què fa ell durant el dia. M’explica els problemes de conducta del nét, que té problemes a l’escola i ha d’anar al psicòleg…

L’escolto, programo l’analítica per d’aquí sis mesos i ens acomiadem.

Quan està prop de la porta em diu:

– Gràcies per tot. Però, sobretot, per escoltar. No t’ho trobes gaire, això…

Llenguatge no verbal

En Igor és polonès. No parla ni un borrall de català, castellà, anglès, francès… Sol venir a la consulta amb un amic, que parla anglès… L’hem visitat uns quants anys. Ha tingut una fibril·lació auricular; li hem fet el control del tractament anticoagulant; li hem fet les visites de seguiment… Com hem pogut. Amb el seu amic de traductor. Amb llenguatge gestual, quan el seu amic no ha pogut acompanyar-lo… Continua llegint

Terra de ningú…..la història continua (i 2)

Fa poc temps us vaig explicar la història d’en Jordi, un home de 50 anys diagnosticat d’una síndrome de  Korsakoff .

Ara m’agradaria explicar-vos el cas d’en Carles, un senyor de 47 anys  amb una diabetis mal controlada, cec per una retinopatia diabètica. Quan començo a atendre el cas el Carles vivia amb la dona i un fill de 12 anys que segons ell, el maltractaven psicològicament. Era un cas en seguiment per la ONCE. Davant la situació que m’explica ell i la seva germana, em coordino urgentment amb els serveis socials, que després de valoració conjunta a domicili, decideixen iniciar un servei de suport a domicili pel control de la medicació i els àpats. Amb ajut de la seva germana comença a fer els tràmits de separació amb el dictamen per part del jutge que qui deixa el pis és ell i  allà viuran la dona i el fill (pis de lloguer del patronat i a nom del Carles) Continua llegint

Comiat

Entra en Ramon, a qui conec de fa més de 10 anys.

Vinc per tres coses, em diu…

Una, la piga que ha crescut una mica… Dermatoscòpia, queratosi seborreica. Continua llegint

En Pere no ho veu clar

En Pere té una cardiopatia isquèmica crònica, sense símptomes ni complicacions fa anys.

Pren atorvastatina 80, aas 100 i bisoprolol 10. No ha tornat a tenir dolors precordials des que va tenir l’infart, fa 8 anys.

El visitem cada any, li fem l’ECG, li demanem les anàlisis, li controlem la TA, el pes, els símptomes… Continua llegint

Me’l cuidareu?

Enmig de la consulta, sona el telèfon i des d’admissions em diuen que un metge de l’hospital vol parlar amb mi.

Quan truca un metge de l’hospital parem màquines, és massa difícil sovint parlar amb ells per desaprofitar l’ocasió i, més encara, si és per iniciativa del metge de l’hospital.

M’explica el cas, tenen ingressat el Pere de més de 90 anys que ha fet un quadre agut i que, afegit a la seva patologia, no fa viable la supervivència, a no ser que es facin servir mesures extraordinàries -que serien dubtoses- tant clínicament, com èticament. Continua llegint

Qui en sap més de la Rosa?

Ve a la consulta la Rosa, amb la seva filla. La Rosa viu sola al poble. La filla, a ciutat; ha contactat amb nosaltres algunes vegades, i l’ha acompanyat en algunes consultes. Un fill viu al poble; l’ha acompanyat una sola vegada en més de 10 anys… Mai va venir durant els anys en que el marit de la Rosa va emmalaltir, fins morir. Continua llegint