Gràcies, sobretot, per escoltar

En Pedro ve a buscar els resultats de les seves anàlisis. La diabetis no està massa ben controlada. Reconeix que no es pren massa seriosament les mesures dietètiques i que passa molt temps a la seva butaca mirant la tele.

Jubilat i vidu, originari d’una altra comunitat, va venir fa 3 anys al poble, per ajudar i acompanyar la seva filla. Arran de la separació pateix un estat depressiu, i cal que algú cuidi del nen.

Li pregunto com està la seva filla. Què fa ell durant el dia. M’explica els problemes de conducta del nét, que té problemes a l’escola i ha d’anar al psicòleg…

L’escolto, programo l’analítica per d’aquí sis mesos i ens acomiadem.

Quan està prop de la porta em diu:

– Gràcies per tot. Però, sobretot, per escoltar. No t’ho trobes gaire, això…

Anuncis

No fa calor, però…

Aquell dissabte estava treballant per una mútua, fent assistència domiciliària.

Avisen per un senyor que ha begut i que no es troba bé. Imagino que hauré de visitar una intoxicació aguda per alcohol, però no imagino bé.

En Jaume té 45 anys. Explica que fa 3 mesos l’ha deixat la seva dona i, per oblidar-la, beu.
Però avui no es troba bé.

Fa una setmana que no menja, no té forces i cau per les escales del maleït dúplex, en el qual vivia amb la seva dona.
Continua llegint

Solitud

En Gerard té 32 anys. Quan ve a la consulta, mira a terra i parla amb veu molt baixa.

La seva mare, habitualment no es mou de casa, perquè “està cansada, no té forces…” Està així des que el seu marit la va deixar fa més de 20 anys. Consumeix dosis molt altes de tranquil·litzants, que li van prescriure allà on vivia abans que la coneguéssim. Tots els nostres intents de deshabituar-la, han estat un fracàs. Ella no accepta que té una dependència. Quan l’hem derivat a l’equip de salut mental, mai no hi ha anat. Sempre entra sola a la consulta. Continua llegint