Quina és la prioritat del sistema sanitari?

Bella té 24 anys i dos fills. Lactant del darrer. Els porta a la consulta, enganxats a la seva vida. Ningú més l’acompanya. Ni parla ni entén la nostra llengua.

Consulta per picor. Picor als braços, a les cames… Es veuen uns nòduls a la part de pell que ens ensenya. Una pell tapada per la vestimenta tradicional del seu país. Continua llegint

Anuncis

Demora diagnòstica

Aquesta és la història d’en Rafael, un home vidu de més de 80 anys, que viu sol i té un hort del qual ens porta verdures fresques sovint.

En una revisió (juny) constatem en les seves anàlisis una microcitosi. Els seus glòbuls rojos són més petits del que seria “normal”… Sembla que li falta ferro i, ufff!, de vegades té restrenyiment, de vegades diarrea.

Alarma! A la seva edat i amb aquestes dades, cal descartar un càncer de la via digestiva. Continua llegint

Que bé que funcionen les concertades!

Fa unes 5 setmanes, la Maria ve a la consulta explicant-me al·lucinacions visuals i olfactives…

Després de fer-li la història clínica, l’exploració… demano unes anàlisis, una consulta a salut mental i una TC cranial. Cal descartar que hi hagi alguna malaltia orgànica. Continua llegint

Les llistes d’espera per proves: no passa res! La seguretat del pacient: com diu?

En Jordi em pregunta si puc veure el resultat de l’electromiograma que li van fer fa pocs dies a l’hospital. Té hora pels resultats d’aquí 3 mesos (preferent, fent-li “un favor”)… El metge que li ha fet la prova li ha dit que “vostè ja sap perquè li han demanat”… En Jordi em diu que ell no en sap res del motiu de la prova. Continua llegint