Tot va bé, nena!

La Maria acompanya el seu pare, en Josep, a la consulta. És un pacient extremadament complex, que viu amb la dona, també complexa.

No té reconeguda cap ajuda per dependència. Té una MPOC severa i una demència moderada. Així que… es pot moure perfectament, però… cap a on? No sap que s’ha de vestir, que s’ha de rentar, que s’ha de calçar, que ha de fer els inhaladors, que ha de menjar… Continua llegint

Anuncis

Luís

En Luís vivia amb la seva mare fins que va morir fa 13 anys, quan el vaig conèixer. No té família aquí ni tampoc massa enlloc, ni amics ni ningú… Beu massa. Al cap d’un temps se li diagnostica una encefalopatia de Wernicke derivada de l’alcoholisme, una diabetis insulinodepenent, i una patologia urològica inespecífica, de la qual no sabem exactament el nom ni el tractament. Continua llegint

Terra de ningú…..la història continua (i 2)

Fa poc temps us vaig explicar la història d’en Jordi, un home de 50 anys diagnosticat d’una síndrome de  Korsakoff .

Ara m’agradaria explicar-vos el cas d’en Carles, un senyor de 47 anys  amb una diabetis mal controlada, cec per una retinopatia diabètica. Quan començo a atendre el cas el Carles vivia amb la dona i un fill de 12 anys que segons ell, el maltractaven psicològicament. Era un cas en seguiment per la ONCE. Davant la situació que m’explica ell i la seva germana, em coordino urgentment amb els serveis socials, que després de valoració conjunta a domicili, decideixen iniciar un servei de suport a domicili pel control de la medicació i els àpats. Amb ajut de la seva germana comença a fer els tràmits de separació amb el dictamen per part del jutge que qui deixa el pis és ell i  allà viuran la dona i el fill (pis de lloguer del patronat i a nom del Carles) Continua llegint

Terra de ningú-1

Desconec si alguna vegada us heu sentit a Terra de Ningú, jo de moment no i us puc ben assegurar que no m’agradaria gens, al llarg de més de 20 anys treballant com treballadora social sanitària m’he trobat puntualment en situacions com aquestes però el fet és que darrerament han augmentat significativament .

A Terra de ningú són aquelles situacions de persones a les quals les administracions públiques no els donen respostes, ni a les seves necessitats ni la protecció que haurien de tenir. Com a exemple us explicaré  un cas  en què he estat treballant més d’un any i encara hi segueixo. Continua llegint

MÚSICA MESTRA!

Fa uns cinc anys que vaig a veure una pacient de 99 anys al seu domicili. Va marxar a Argentina amb els seus pares durant la guerra civil i va ser l’única germana que va  tornar, després de la dictadura, a viure a Barcelona. És mestra de música. Viu sola. No té família i els caps de setmana es troba amb unes amigues del barri que l’acompanyen a missa a l’església del Pi. Aquest és tot el contacte que té amb el “món exterior”. Continua llegint

Trastorn límit

La Clara pateix un trastorn límit de personalitat. A més, consumeix diferents drogues, legals i il·legals. Té tres fills de diferents parelles, dels quals li han retirat la custòdia. Viu amb la mare, que fent veure que la cuida, li proporciona alcohol… Legalment competent, és clar.

Tot i que està en seguiment pels dispositius de Salut Mental, no sembla que es prengui la medicació que li prescriuen… De fet, no té cap mena d’ingrés, així que… Em pregunto… d’on pot treure diners per pagar la medicació?  Continua llegint

Demanant als sanitaris que facin de familiars…

La Mercè. Fa anys que és vídua, després de cuidar el seu marit amb demència durant anys. Ara viu sola, els fills es mantenen a distància. Als néts no els veu gairebé mai. Algunes tardes va al casal. Té dolor crònic i no tolera gairebé cap medicació (o no se la pren). No pot anar enlloc sense que algú l’acompanyi. Truca i ve sovint a la consulta. Ens truca abans a nosaltres que als seus fills. Solem xerrar una estona i se’n va continguda. El dia és tan llarg i se sent tan sola…. Continua llegint