El meu marit té un trauma

La Josefa ve a visitar-se la  per un  refredat. Li miro la TA perquè és hipertensa i fa temps que no ho faig. La trobo una mica alta, li comento. Diu que pot ser perquè aquesta nit no ha dormit bé, com moltes altres nits. Es seu marit té malsons, està neguitós per la nit i crida… “És que el meu marit té un trauma”. “Què ha passat?”. I la senyora explica que quan el seu marit tenia 4 anys, i vivien a Jaén, els pares el van deixar a casa a càrrec de dos germans més petits i mentre eren fora hi van anar uns  que vivien a prop i van matar a cops de destral un dels nens que dormia. “Le partieron la cabeza con un hacha como si fuera una sandía”. Al Paco, el seu marit (4 anys), també  li va tocar el rebre, el van pegar. Quan van tornar els pares van culpabilitzar el Paco de no haver vigilat prou i que haguessin matat el germà més petit. Posteriorment, vivint a Tarragona, quan els pares anaven a treballar, deixaven el Paco a la vora del riu fins que ells tornaven. “Y todo esto le ha creado un trauma a mi marido”. Continua llegint

Anuncis

Les paraules (i els seus efectes secundaris)

La sala d’espera estava buida. Només hi havia una persona, que semblava tranquil.la llegint un diari. Encara jo no havia acabat la meva feina. Quan la Rosa va marxar, necessitava respirar profundament abans de sortir fora i continuar amb més consultes. Quan jo vaig llegir l’últim nom de la meva llista, el Manel es va aixecar ràpidament i va venir cap a mi amb el seu diari mig obert encara. No l´havia vist mai i crec que ell a mi tampoc. Em va donar la mà abans de seure, com fan gran part de la gent anciana que acut a la consulta. Mentre ell deia per què tenia cita, jo vaig observar que es vestia amb roba acolorida: una camisa de quadres, una jaqueta i uns pantalons que conjugaven amb certa harmonia  els tons marrons, verds i taronges. Semblava un home de poques paraules i potser una mica introvertit, almenys aquesta va ser la meva primera percepció. Em va dir: “la meva consulta avui serà curta, només necessito que em doni una nova recepta perquè la farmacèutica diu que aquesta ja no serveix. Jo necessito medicaments fins que arribi la meva doctora de vacances”.  Llavors em vaig adonar que ell no sabia que ara tenia una nova doctora, la qual era jo. Continua llegint

Quan dubtes si aprofundir més…o no!

La Paula ve a renovar la recepta electrònica.

Està contenta. El tractament per al dolor lumbar crònic que li vaig recomanar, li va molt bé. No li fa mal, tot i que ha fet un trasllat de pis… Sembla mentida! Li vaig prescriure amitriptilina, a dosis baixes, al vespre.

Li pregunto de què va aquest trasllat que ha fet… Amb qui viu… Continua llegint

Un estat d’ansietat

La Núria entra a la consulta, ha demanat hora per avui mateix:

Vinc perquè tinc un estat d’ansietat, he sortir de la feina i no hi puc tornar….. l’encarregat ens ha esbroncat, ha llençat material per terra i jo he sortit corrent, he tingut por, m’he posat a plorar….. he renunciat al contracte, però em queden uns dies….les esbroncades són freqüents, no ho puc aguantar… jo em tracto per l’ansietat des de la molts anys… No em fas la baixa? …… Ara que m’ho expliques tinc més clar que no és un problema de malaltia sinó d’agressió laboral, però tothom aguanta per no perdre la feina… Continua llegint

Les paraules que hi ha darrere de les paraules …

 No havia vist mai abans a Blanca. Era un dijous a la tarda i anava a la consulta del dia. Poc després de seure em va preguntar si registraria tot el que ella m’expliqués, que volia que fos així. Mentre escoltava el seu motiu de consulta, va insistir un parell de vegades que ella volia que tot constés en la història. Tan sols li havia fet un parell de preguntes, perquè preferia primer escoltar la seva raó per venir … però semblava que hi havia certa tensió a la conversa i no sabia ben bé per què. Continua llegint