CONVERSANT ENTRE COMPANYES: ètica en l’atenció als pacients

Conversa amb una companya amb la que faig el contra torn quan arriba a la consulta.

A.- Uf! Quina llista que tens! I quin matí has tingut!!!

B.- Doncs sí, sense poder respirar ni un moment. Molta feina.

A.- Clar, però hem de posar límits als pacients perquè així no es pot treballar. Venen per qualsevol cosa. Si creiem que no els cal la visita hem de dir que no els atenem.

B.- Com dius? Continua llegint

Anuncis

El dolor

Té 28 anys i pregunta si “tinc alguna cosa” per a l’ansietat. Mai no m’ha consultat res. És la seva primera visita. No sé res d’ella.

Immigrant. Va venir amb la seva mare i 4 germans fa uns 12 anys per “buscar-nos la vida”. El seu pare (que ja havia “desaparegut” de la família) i 2 germans més grans es van quedar en el seu país d’origen. No en sap res d’ells. Continua llegint

L’estiu

A l’estiu hem d’atendre les persones del poble i a tots els estiuejants, passavolants, turistes que passin per aquí. El missatge de la direcció és… tothom ha de ser atès. I si és pot facturar la visita, millor.

Totes aquestes persones que venen “d’urgències” ocupen el temps de consulta calculats per les persones empadronades al poble, “prenen temps” a les persones del poble. que es troben amb més demora ja que els “desplaçats” els han ocupat part del seu temps de consulta. Potser seria acceptable si les persones de fora del poble fessin un ús del consultori per problemes importants i no demorables. Però, aquí  teniu uns exemples de motius “urgents” de consulta dels darrers dies:  Continua llegint

Vacances

Estem en període de vacances. Evidentment sense cap substitut, ni infermeres, ni metgesses, ni personal de gestió i serveis. Però el personal de l’equip alliberat de l’assistència per realitzar tasques “no assistencials”, continuen alliberats. I els pocs que treballem continuem visitant als nostres pacients, als pacients dels que fan vacances, als pacients dels alliberats, als turistes que venen,….

Això no hi ha qui ho aguanti. Potser avui no ha estat un dels dies de més feina!! Però quan veiem els companys alliberats que van a fer el cafè, se’ns “regira” tot a dins.

Per la injustícia que es genera entre companys, perquè s’ha dit a la direcció que en èpoques de vacances estem tots en la trinxera però no ens fan cas, per la desídia de tot plegat. Per tot això cada vegada ens costa més anar a treballar!!

Entre l’espasa i la paret

Té 30 anys, parella i un fill de 2. I una mare de 50 que agonitza per un càncer de mama. El pare, treballa. I no s’ocupa de res… No hi ha més germans. L’àvia, fràgil i sola.

Fa mesos que va amunt i avall, de l’hospital a casa la mare. De casa la mare a casa seva. De casa seva a casa de l’àvia. A l’hospital. A la guarderia. Continua llegint

Problemes de memòria

“Tinc problemes de memòria, doctora”…

“Si? Posa’m un exemple…

” No recordo on són les coses a la cuina.”

“I un altre?” Continua llegint

Fins on aguantarem?

La Cristina, que és una infermera competent i compromesa amb els pacients, entra en el seu torn amb mala cara i plora amb facilitat. Explica que durant tot l’estiu ha tingut un contracte de 20 hores que li van renovant cada mes, no sap fins quan treballarà. Canvia de centre de treball i d’horari dos o tres cops per setmana, no sap mai quan podrà recollir el seu fill, o veure’l, o dinar a casa. No sap quan tornarà a veure els pacients que necessiten cures periòdiques, ni si tornarà a veure aquella senyora que li queden pocs dies per morir, o si podrà tornar a parlar amb els seu fills…. Plora per tot plegat. Continua llegint