Quan es jubila “la teva metgessa”

Avui he fet l’agenda de la consulta de la Dra. Porta, que es va jubilar fa un any. Havia estat en el mateix lloc de treball, atenent a les mateixes famílies, a les mateixes persones… més de 30 anys.

En el seu lloc, una metgessa que acaba de completar l’especialitat de medicina de família. Continua llegint

Anuncis

Idees creatives

Ens ha deixat una companya aquest estiu. Ha estat una pèrdua sobtada.

Som un equip gran, amb molts professionals. Així que, entre tots, hem anat assumint les tasques que ella feia ja que no hem tingut cap substitut per les vacances d’estiu (ni durant l’any)

Fa unes setmanes una altra companya va agafar la baixa per un problema de salut greu. Sembla que serà llarga.

I quasi de forma simultània, mentre venia al CAP a treballar, un tercer company ha caigut i s’ha trencat l’húmer. No podrà treballar fins d’aquí a 6 setmanes com a mínim. Continua llegint

Vacances

Estem en període de vacances. Evidentment sense cap substitut, ni infermeres, ni metgesses, ni personal de gestió i serveis. Però el personal de l’equip alliberat de l’assistència per realitzar tasques “no assistencials”, continuen alliberats. I els pocs que treballem continuem visitant als nostres pacients, als pacients dels que fan vacances, als pacients dels alliberats, als turistes que venen,….

Això no hi ha qui ho aguanti. Potser avui no ha estat un dels dies de més feina!! Però quan veiem els companys alliberats que van a fer el cafè, se’ns “regira” tot a dins.

Per la injustícia que es genera entre companys, perquè s’ha dit a la direcció que en èpoques de vacances estem tots en la trinxera però no ens fan cas, per la desídia de tot plegat. Per tot això cada vegada ens costa més anar a treballar!!

Menyspreu…

En un equip d’atenció primària qualsevol de la Catalunya interior, rural, de petites poblacions.

Fa quasi un any que una administrativa està de baixa laboral. No s’ha substituït.

Fa uns 5 mesos que un administratiu està de baixa laboral bona part dels dies. No s’ha substituït. Continua llegint

Fins on aguantarem?

La Cristina, que és una infermera competent i compromesa amb els pacients, entra en el seu torn amb mala cara i plora amb facilitat. Explica que durant tot l’estiu ha tingut un contracte de 20 hores que li van renovant cada mes, no sap fins quan treballarà. Canvia de centre de treball i d’horari dos o tres cops per setmana, no sap mai quan podrà recollir el seu fill, o veure’l, o dinar a casa. No sap quan tornarà a veure els pacients que necessiten cures periòdiques, ni si tornarà a veure aquella senyora que li queden pocs dies per morir, o si podrà tornar a parlar amb els seu fills…. Plora per tot plegat. Continua llegint