Però…, què s’han cregut?

La Maria té 84 anys, viu sola, en una habitació rellogada en un mas proper al poble.

Es va quedar vídua fa 4 anys. Va viure un temps en un pis de la capital de comarca, però va acabar tornant al poble perquè no se’l podia pagar. Els seus nebots mai s’han interessat per ella.

Té un deteriorament cognitiu associat a l’edat (no una demència), però encara conserva un acceptable grau d’autonomia. Continua llegint

Primum, non nocere

La Maria té trenta-set anys i treballa en una residència d’avis, amb el conseqüent sobreesforç físic que comporta l’atenció a persones dependents. Va venir l’altre dia per una lumbàlgia mecànica de set dies d’evolució que havia millorat parcialment amb tractament antiinflamatori; abans de venir amb mi, però, havia anat a urgències, on li havien fet una radiografia estrictament normal, com correspon a una lumbàlgia mecànica en algú jove sense signes d’alarma. Quan li vaig preguntar perquè havia anat a urgències enlloc de venir a la consulta, em va respondre. “perquè així allà ja em fan la radiografia i m’ho miren tot”. En el que ella no havia pensat és en que aquest “mirar-ho tot”, li havia suposat rebre una dosi de radiació totalment innecessària. Continua llegint

Qui controla la qualitat de l’atenció a les urgències dels hospitals?

Ve en Joan a buscar la baixa laboral.Ahir va ser atès a urgències del nostre hospital de referència.

Llegeixo l’informe i no entenc res…

Diagnòstic: orquiepididimitis (li han fet una ecografia). Tractament: doxiciclina (7 dies). Proves demanades pendents: urocultiu Continua llegint

Dolor de genoll

En Jordi em pregunta si puc avançar la visita que té amb el traumatòleg de referència… D’un hospital concertat, que no depèn de l’ICS.

En Jordi presenta un bloqueig del genoll. Li fa molt de mal. Tant, que no pot caminar, ni anar al seu hort, ni fer res de la seva vida quotidiana… Continua llegint

La tomografia (TC) urgent

 

La Maria ve a la consulta amb el seu marit. Tots dos una mica espantats, perquè fa uns dies que “no em surten les paraules”… Vol dir una cosa que té molt clara al cap, i no la pot expressar.

Fa 4 mesos que la Maria va passar una revisió després d’una intervenció per un càncer de pulmó, ara ja fa un any. Estava “lliure de malaltia”. Continua llegint

La Rosa ha mort avui a urgències de l’hospital

Amb 94 anys, feia temps que estava enllitada, totalment dependent de la seva cuidadora, que la tenia que feia goig veure-la. S’havia aprimat tant, que era pell i ós. Les nafres de decúbit es tancaven de forma miraculosa, amb les cures de la cuidadora i la supervisió de la infermera.

Fa temps, un assistent social va proposar ingressar-la en un centre sociosanitari. Li semblava que les condicions de la casa on la pacient havia viscut sempre “no eren adequades”… Vam parlar amb els fills: el que vivia amb ella i el de fora. Coneixíem la pacient des que era una persona vàlida i sabíem que era feta a “l’antiga”, de les que les residències li semblen llocs on familiars irresponsables abandonen les persones que haurien de cuidar a casa. Ella mateixa va cuidar el seu marit a casa fins a la seva mort… Continua llegint

Problemes amb els malalts terminals

Ja feia temps que tenia un càncer d’estómac i ara arribava el final. La Teresa ja estava molt dèbil i menjava poc, ja gairebé no es llevava. Durant la malaltia no havia volgut parlar mai de la gravetat, ni de la seva voluntat respecte els últims dies, era més fàcil parlar-ho amb el seu marit, que sempre l’acompanyava. Però vista la imminència de la mort calia plantejar d’alguna manera com volia el final. Un dia, en una visita a casa, amb el dolor controlat i amb tranquil·litat em diu que vol seguir a casa, que no vol anar a l’hospital. De vegades sembla que no serveix de res el que parlem amb els malalts, però sí que serveix. Quedem d’acord amb la pacient, el marit i els fills que li farem assistència a casa si no es presenta cap situació incontrolable. Quan gairebé no ingereix, Continua llegint