El relato, la medicina que los pacientes nos enseñan

Conozco a Pilar y Juan desde hace más de ocho años. Siempre se han visitado en su mutua privada, venían a la  consulta a enseñarme la multitud de informes y pruebas complementarias de los diferentes especialistas que les llevaban, y por supuesto a pedir las recetas, a veces interminables listas de la compra, que debían a la farmacia.

Tras la consulta habitualmente me sentía frustrada, ocupaban mucho del escaso tiempo que tenía y sin embargo, tenía la sensación de que como médico no había aportado absolutamente nada. Media hora, que restaba de una correcta atención a otros pacientes, que quizá lo necesitaran más.

Com li explico?

Plorant a la consulta, la Carme m’explica que fa 40 anys que pren un medicament perquè va tenir una paràlisis facial en un embaràs. Li van fer proves, la van veure diferents neuròlegs… Finalment, quan van veure que no es recuperava, li van prescriure un medicament d’eficàcia no demostrada (tant, que fa temps que ni està finançat pel SNS…), dient-li que l’hauria de prendre “de per vida”.

Es va quedar amb la paràlisis residual.

Un estat d’ansietat

La Núria entra a la consulta, ha demanat hora per avui mateix:

Vinc perquè tinc un estat d’ansietat, he sortir de la feina i no hi puc tornar….. l’encarregat ens ha esbroncat, ha llençat material per terra i jo he sortit corrent, he tingut por, m’he posat a plorar….. he renunciat al contracte, però em queden uns dies….les esbroncades són freqüents, no ho puc aguantar… jo em tracto per l’ansietat des de la molts anys… No em fas la baixa? …… Ara que m’ho expliques tinc més clar que no és un problema de malaltia sinó d’agressió laboral, però tothom aguanta per no perdre la feina…