L’últim bastió

Doctora, deixi’m que li expliqui:

Treballo en una oficina bancària. D’ençà que va iniciar-se la crisi, l’empresa a la qual pertanyo ha tancat 165 oficines a Catalunya. El meu “jefe”, és “jefe” de tres oficines. Jo estic de cara al públic i es fan unes cues enormes. En aquesta feina, no tinc suport. Alguns dels companys que estan de cara al públic com jo, no han aguantat més la pressió i han hagut d’agafar la baixa. No ens substitueixen si faltem. Així que la feina dels que falten, l’assumim els que quedem. Fa uns dies vaig haver de sortir al carrer mentre atenia un client perquè no podia respirar. Em vaig apartar de l’entrada, perquè no em veiessin els clients, i em vaig posar a plorar. No podia parar. Una companya va sortir a buscar-me i em va dir: Rut, no pots seguir així. Ves al metge. Continua llegint

Anuncis

Vacances

Estem en període de vacances. Evidentment sense cap substitut, ni infermeres, ni metgesses, ni personal de gestió i serveis. Però el personal de l’equip alliberat de l’assistència per realitzar tasques “no assistencials”, continuen alliberats. I els pocs que treballem continuem visitant als nostres pacients, als pacients dels que fan vacances, als pacients dels alliberats, als turistes que venen,….

Això no hi ha qui ho aguanti. Potser avui no ha estat un dels dies de més feina!! Però quan veiem els companys alliberats que van a fer el cafè, se’ns “regira” tot a dins.

Per la injustícia que es genera entre companys, perquè s’ha dit a la direcció que en èpoques de vacances estem tots en la trinxera però no ens fan cas, per la desídia de tot plegat. Per tot això cada vegada ens costa més anar a treballar!!

Diari d’estiu (única nota)

No acostumo a agafar vacances a l’agost… però aquest any se m’està fent llarg. No puc culpar l’aire condicionat del centre, aquest any funciona bé. Suposo que els motius són diversos: l’excés de guàrdies, el saber que una companya que dibuixa còmics ha fet publica la renúncia a la seva feina i veure’m reflectit en el mail en què ho comunicava. Tampoc ajuda la baixa de la companya, ni la del company del centre, ni el fet que en el torn de tarda només siguem dos metges, ni el fet que l’agenda s’obri al dia amb només 4 visites programades i que a més no s’utilitzin per als pacients del meu “cupo”, sinó per a altres pacients que tenen els seus professionals de vacances o de baixa… La salut tampoc em somriu, fa un mes que tinc l’espatlla dreta feta pols; el supraespinós suposo; de ben segur que he remat amb massa energia intentant expulsar-me les penes al nadar… ara només puc fer peus.

301diaridestiuimatge
Continua llegint

Vacances

M’emporto a la maleta en Santiago i el seu hepatocarcinoma multifocal… Hi serà quan jo torni?

I a la Maria, amb la seva fractura de maluc que cal rehabilitar i no pot fer-ho des de casa seva: hi ha escales que no podrà pujar… Li trobaran un lloc adequat? Continua llegint

Tornada de vacances

Avui tornada a la feina després de vacances. Sempre em fa una mica de respecte la tornada. Què em trobaré, què  els ha passat als malalts aquest temps, quantes visites tindré, quants domicilis, quants companys estarem treballant…. ? Continua llegint