Morir a l’hospital en cap de setmana

“Llavors, doctora… de què ha mort el meu marit?”

La Marta està en xoc. En Jordi, de 76 anys, va morir un diumenge en una planta de l’hospital.

Va anar a urgències per malestar general. Ja portava temps  que es trobava malament. Amb febre, pèrdua de pes. Havia estat ingressat dues vegades. L’havien tractat amb antibiòtics com si fos una infecció generalitzada. Sense un diagnòstic clar. Però no se sentia bé. S’havia aprimat molt. Perdia capacitats físiques i cognitives.

La Marta no volia tornar a l’hospital comarcal. No veia clar que “sàpiguen què estant fent”. Volia anar a l’hospital de tercer nivell. Però el seu marit se sentia tan malament que no va voler anar tan lluny… i van tornar a urgències del comarcal.

Quan es jubila “la teva metgessa”

Avui he fet l’agenda de la consulta de la Dra. Porta, que es va jubilar fa un any. Havia estat en el mateix lloc de treball, atenent a les mateixes famílies, a les mateixes persones… més de 30 anys.

En el seu lloc, una metgessa que acaba de completar l’especialitat de medicina de família.

Vides separades

La filla de la Sra. Teresa acut a la consulta de la infermera per parlar de la seva mare. Vivia sola en el poble i ha anat a viure amb ella perquè trobava que alguns dies no es feia el dinar i es trobava  molt sola d’ençà que va morir el pare. Té dificultats per caminar.

Li preocupa una ferida que té al turmell i demana a la infermera si pot anar al domicili per veure si s’està curant bé la ferida. Queden per una visita a domicili al dia següent.

Quan arriba al domicili troba amb la pacient i la filla a la gestora de casos del CAP. Ha anat a valorar el domicili i els recursos que necessita la Sra. Teresa. Les va activar el metge de la pacient. La infermera no en sabia res. I troba a la gestora fent part de la feina que ella sempre havia fet: valoració del domicili, dels recursos humans (cuidadors, família) i de l’entorn que té la pacient .

La recepta urgent

La Maria es presenta al taulell demanant ser atesa “urgent”. Ahir va anar a la consulta del traumatòleg de l’hospital, que li va treure el guix del turmell.

Segons explica, el traumatòleg li va dir que havia de seguir amb heparina 10 dies més. La Maria li diu que només li queda heparina per a un dia.

La Maria vol morir a casa

Fa dies que la Maria no es troba bé. Està molt cansada i s’ofega.

La Maria té 91 anys, és vídua des de fa més de 20. No té fills i un nebot i una neboda s’ocupen d’ella. “ Sort tinc d’ells, perquè em tracten com a una mare”, ens explica en una de les visites a domicili.

Ara fa un mes que no surt de casa perquè té por de caure. Té por de la nit, de no despertar-se. Ahir la seva neboda es va quedar a dormir amb ella.

Urgències

En Pere torna a venir “d’urgències” (és a dir, sense visita programada…).

Fa uns dies va venir, també “d’urgències”, per unes taques a la pell que tenia feia setmanes. Se’l va atendre i es va prescriure un tractament per 3 setmanes que… segons explica a l’administratiu del taulell, només ha fet dues vegades… perquè “se li posa la pell vermella”…

Contrastos

En Manel, amb visita programada de 10 minuts per al seguiment de la seva malaltia en fase molt evolucionada, pregunta, com qui no vol la cosa, què cal fer pel tema del “testament vital”…

Respiro a fons i m’assec còmodament. És obvi que els 10 minuts de programació quedaran greument superats per les circumstàncies…

Llenguatge no verbal

En Igor és polonès. No parla ni un borrall de català, castellà, anglès, francès… Sol venir a la consulta amb un amic, que parla anglès… L’hem visitat uns quants anys. Ha tingut una fibril·lació auricular; li hem fet el control del tractament anticoagulant; li hem fet les visites de seguiment… Com hem pogut. Amb el seu amic de traductor. Amb llenguatge gestual, quan el seu amic no ha pogut acompanyar-lo…

Ja em puc jubilar!!!

Avui he rebut una alta d’una pacient crònica, complexa, que ha estat ingressada uns quants dies al servei de medicina del nostre hospital de referència.

Quina no ha estat la meva sorpresa quan, després del tractament indicat…

Ideos 1 c/12h

Omeprazole 20 mg/d

Paracetamol a demanda

Amlodipina 5 mg/d

Furosemida 1 c/d (a revalorar)

Colquicina 1 mg/dia (a revalorar durada i si iniciar al·lopurinol)

Amox/clav 500/125 c/8h, 3 dies més

Sup. glicerina a demanda

… llegeixo:

control

MF, Dra. (el meu nom)!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L’internista de l’hospital ha posat el meu nom en una alta!

En 32 anys de metgessa de família és la primera vegada que em passa…

Diagnòstic: solitud + llista d’espera per un problema “no urgent” (segons el conseller!)

Als 88 anys, encara fa totes les tasques de casa. I el dinar per la seva filla cada dia. És vídua fa 5 anys. Tota la vida anant amb el marit arreu… Tots dos sols, sense amics. “Ens aveníem molt”…

Viu sola. Ve perquè li costa dormir. “Li dono moltes voltes a les coses”. “Amb el meu gendre, no m’hi avinc gens”. “No vull molestar”. “Els néts, viuen al meu pis, a Barcelona”… “Però… Mai em vénen a veure”… “Què vol, els vells ens hem d’anar retirant de tot”. “Abans m’agradava cosir, i fer ganxet, i puntes de coixí…”. “Llegeixo, però amb una cosa d’aquestes electròniques, amb les lletres ben grosses”.