Surto amb el temps just, la bossa de roba quedarà al maleter fins que acabi la feina.
A mig matí entra l’Emili a la consulta, el veig més encongit, parla poc, fa uns mesos que no ve sol i, mentre parlo amb la Pepi se sent un soroll, ai! “Emili, has d’anar al vàter?” M’aixeco, els acompanyo travessant una buida sala d’espera….per sort som les úniques que veurem els pantalons bruts.
Aquelles presses matinals permeten que els pantalons que ja no em corden deixin el maleter per conservar la dignitat de L’Emili.
Meritxell G.(Cristina Marín Durán) Menció 1
Diaris de trinxera 