Incentivem la longitudinalitat amb els metges i metgesses de família

Els diaris d’atenció primària

La relació amb el mateix metge de família aporta prou beneficis perquè pagui la pena incentivar-la. Afavoreix decisions compartides, limita ús de proves, disminueix riscos d’associacions de fàrmacs  i cuida de les persones com un tot. La medicina de família va de conèixer bé els pacients i les famílies i acompanyar-los al llarg de la vida amb visió àmplia, curiosa i la brúixola sempre cap al ser integral i les múltiples necessitats. Llegir experiències de metges de família cuidant dels mateixos pacients al llarg del temps trenca amb els prejudicis i ens convida a entendre els veritables valors de l’especialitat. 

Roses Grogues

(M Carmen Pérez Centellas)

Carta de comiat al meu infermer

Estimat

avui 31 de gener és el teu últim dia com a interí a la UBA que compartim

Fa 9 anys que ets el referent de salut per a les persones que tenim assignades a la UBA.

La nostra no és una professió de “mercenaris” que puguin ser intercanviables els uns per altres: no som especialistes focals com els companys hospitalaris (que són professionals que atenen pacients només per un motiu concret de consulta en un moment concret) Nosaltres som especialistes en persones i famílies: el nostre valor professional, com especialistes en atenció primària, és el coneixement que acreditem al llarg del temps de la persona i el seu context; el vincle que som capaços de crear. Això és el que ha demostrat, reiteradament amb extensa bibliografia, millorar la salut de la població que atenem (i disminuir-ne la seva mortalitat). I això, que seria l’objectiu de la nostra feina, no s’aconsegueix en un dia.

Tu tens aquest vincle amb la població que atens: et reconeixen, t’estimen com a tal i també confien en tu perquè t’ho has guanyat a pols durant tots aquests anys.

Els resultats quantitatius de la nostra UBA (allò que valora anualment la nostra empresa amb el complement de productivitat variable) són impecables i els qualitatius (si hi hagués la voluntat d’analitzar-los) també ho serien. De fet, en aquest moment present has estat capaç d’assumir el maneig de la nostra consulta durant 2 mesos mentre jo estic de baixa i durant tot aquest temps només has tingut un suport puntual mèdic perquè la meva substitució ha estat minsa. Això només ho pot fer algú que coneix i domina la població que atén.

Però, malgrat tot, avui deixes la feina que has estat fent els darrers 9 anys perquè tot això no ha estat suficient. Sabem com funciona el sistema, però no per això compartim decisions com aquesta que el que fan és empitjorar la situació ja prou malmesa dels nostres centres d’atenció primària. Es fa impossible d’entendre que una persona que fa tants anys que està vinculada a l’empresa no tingui un contracte ja, a hores d’ara, estable i de continuïtat.

Por mi parte, querido compañero, gracias infinitas por todo este tiempo compartido. Por haber podido aprender juntos y por creer en una profesión que, a pesar de los embates, resiste con uñas y dientes gracias a profesionales como tu, que creen en el inmenso valor que tiene lo que hacemos dentro de nuestras consultas, en nuestra comunidad y en los domicilios.

Vayas donde vayas, ¡mucha suerte! Fue un placer.

Condol, comiat i escalfor al cor

Els diaris d’atenció primària

Han trobat mort un pacient. Reviso l’historia: 91a i molts motius per morir. Telefono la seva metgessa: conté l’emoció, està passant visita.

M’obre la cuidadora. Rau boca terrosa entre el llit i la porta. Sota la cara un petit bassal. La roba de llit pulcrament preparada,  damunt un inhalador. El cos és fred;  S’ha ferit el nas en caure.

Faig  paperassa. Em demanen: agraeixi  la Dra. Agramunt la seva atenció. Li donaré el missatge.

 -I a vostè també – A mi? – Sí, l’havia atès alguna vegada. No fa gaire va dir: fa dies que no veig passar la Dra. Badal…

Nota: Els noms de les metgesses son ficticis

 Dra. Badal

 (Pilar Babi Rourera)

La mida sí que importa

Els diaris d’atenció primària

El Ramon viu sol, té diabetis i fa un any va tenir un infart.

Feia dies que li anava darrera i per fi s’ha fet una analítica. La glicada ha pujat a 12,5.

Truco per explicar-li els resultats i quedem a la consulta.

Explica que no pren la medicació per a la diabetis, perquè les pastilles són massa grosses. Intenta explicar-me que per ell, la mida de les pastilles és molt important.

Doncs apa, a buscar pastilles petites que puguin anar-li bé.

Marxa donant les gràcies per haver-lo entès. Jo també les hi dono per explicar-me que no prenia la medicació.

Estiu

(M Luz Talavera Pérez)

La càrrega

Els diaris d’atenció primària

És un domicili ample, lluminós, net, decorat amb gust. Una casa com cal.

C. està al dormitori, estirat al llit. Fa bon aspecte. Porta un pijama d’hivern de vellut vermell.

Sembla nou.

Els llençols i la flassada van a  conjunt amb les cortines de les finestres Ella se’l mira amb amor. La cuidadora guaita des de la porta. C. ha descarregat la sol·licitud però té dubtes.

-”Oi que no podré tornar a caminar, doctora? Soc un pes i una càrrega per tots. Si no puc fer res per mi mateix, viure no té sentit. Doni’m una pastilla i que s’acabi aviat”

Mem

(Esperanza Martín Correa)

Els temps estan canviant…

Els diaris d’atenció primària

Un adolescent a l’institut. Aquest poema/cançó semblava resumir que el millor estava per venir.

Un metge recent especialitzat en Medicina de Família. El millor estava per venir. Segur.

Ara. Veus els teus companys en actiu. Vestits tal com a tu ja t’ havien preparat, temps ençà.

Però per a quelcom que, en realitat, no havia de venir mai…

Els temps estan canviant, amic Dylan, però ni tu ni jo sabíem llavors ni sabem avui el final de l’ estrofa…

Bonaventura

(Josep Verdú Solans)

Només dol

Els diaris d’atenció primària

En Manel ha perdut la dona, el seu puntal des de l’hemorràgia cerebral que li ha donat tantes dificultats per parlar i moure’s. La Cristina la filla no comprèn què li passa, cada vegada que va a casa de son pare, la crida, s’enfada i no la deixa tocar pas res. Vaig al domicili, per tenir una estona per valorar i explorar sense les interrupcions de la consulta. La casa estava impecable, els comandaments de la televisió perfectament alineats i la manta perfectament plegada, que arregla després que jo la mogui. Potser no només és  dol el que li passa.

Petronille

(Noemí Amorós Parramon)

Relat d’una nit d’estiu en temps COVID

 Els diaris d’atenció primària

Nit calorosa, juliol 2020. 

Sopàvem a casa amb la padrina del meu fill, per primer cop després del confinament per la Covid-19; ella preguntà per mi, i ell respongué:

–     la mare en arribar a casa, es dutxa, recull, dina o sopa sola a la cuina i quan acaba, seu a una cantonada del sofà i es queda allí, quieta, callada…, ens mira, no parla. Fa mesos que no ens fa petons ni abraçades. Està però no hi és… pateix, i crec que té molta por….

Va ser escoltar-lo i plorar per primera vegada des de l’inici de la pandèmia.

Tara

(Zoe Herreras Pérez)

Llenguatge proper

Els diaris d’atenció primària

Moltes vegades quedo sobtada per molts pacients que venen perquè els expliqui quina malaltia pateixen, quina medicació s’han de prendre i com. 

Recentment han sortit del cardiòleg, neuròloga, digestòloga…

-Però, que no li ho han explicat allà?

-Ai doctora, és que vostè ho explica d’una manera que jo ho puc entendre millor, allà em parlen com en un altre idioma i no entenc res!

I quedem un dia, i, amb llenguatge molt proper i poc tècnic, i amb dibuixets… intentem que surtin de la consulta entenent el per què de les coses; això sí, tenint el diccionari d’abreviatures d’oftalmologia a la mà.

 Zuletska

 (Zulema Martí i Oltra)

Complexitat

Avui ha vingut la Maria. L’havia fet programar en veure els resultats de les darreres anàlisis. El seu aclariment de creatinina ja frega els 20 ml/min.

La Maria te 82 anys i és una pacient complexa: té una diabetis que requereix insulina, una ACxFA en tractament amb acenocumarol, una insuficiència renal crònica G4 A2, una polimiàlgia reumàtica per la qual no hi ha manera de treure la prednisona, una HTA difícil de tractar, una insuficiència cardíaca sistòlica que es descompensa tot sovint, una gastritis crònica atròfica amb dèficit de B12, poliartropatia degenerativa, insuficiència venosa, incontinència urinària mixta…

En la medicina privada o en “l’especialitzada”, necessitaria un especialista en endocrinologia, un cardiòleg, un reumatòleg, un digestòleg, un traumatòleg/rehabilitador/clínica del dolor, un cirurgià vascular, un uròleg, un hematòleg… I ara… un nefròleg.

Pel cap baix, nou especialistes diferents.

Però, de fet, fa anys que no en visita cap, si no és per fer-se alguna prova.

En parlem. Li plantejo que potser necessitarem un nefròleg… Que està a 40 km.

  • I no ho pot seguir portant vostè, com fins ara? No tinc ganes d’anar tan lluny. El meu marit ja no condueix, i no vull empipar la meva filla…

Ajusto el tractament i programo el seguiment.

Espero que no empitjori l’anèmia. Llavors, si o si haurà d’anar a l’hospital. Simplement, per prescriure/subministrar EPO.

Imaginem que la Maria no té metge de família. Com s’ho fa?