Quan el pacient en sap molt més que tu

Veig el seu nom al llistat de visites d’avui i penso… fa molt temps que no ve a la consulta, què deu passar?

No li agrada gens visitar metges. Portador del virus de l’hepatitis C. Mai havia volgut considerar el tractament antivíric, tot i que en parlàvem en cada visita. Fins que la seva parella, també portador, va patir un càncer de fetge. Llavors, va acceptar anar a l’especialista per parlar-ne. Continua llegint

Anuncis

No li digui a ningú!

Crido a la Felisa. 67 anys

Repasso la seva història a la pantalla de l’ordinador abans que entri.

És la segona vegada que la veig. S’ha canviat de metge fa unes setmanes.

És hipertensa, té artrosi i un antecedent de càncer de colon que va superar fa anys. Consta també a la seva història un diagnòstic de “tremolors”.

Avui ha demanat una visita urgent. Entra espantada. S’asseu nerviosa.

“-Doctora, no sé per on començar……” Continua llegint

En Ramon

D’aquí un mes serà pare per tercera vegada. Se’l veu feliç quan m’ho explica. Espera poder-se dedicar intensament al fill. Fer allò que no va poder fer amb els seus dos primers fills. Ser-hi. Fer de pare.

El conec fa anys. Quan vivia amb la seva primera parella. Llavors era un home trist. Resignat a la desgràcia d’haver-se casat amb una persona amb un trastorn límit de personalitat. Es va separar quan els seus dos fills ja eren autònoms, deixant resolta la situació econòmica de la seva dona.

Per ell és important ser “decent i responsable”. Continua llegint

Benvinguda

“Bona tarda. Segui, si us plau”-la pacient pren una cadira de l’altra banda de la taula. Es mira amb curiositat la metgessa que acaba de parlar-li. El seu marit agafa la cadira que queda lliure- El seu metge, el doctor Esteve Sanz, s’ha jubilat. La doctora Mejías que ha estat els darrers mesos en aquesta consulta fent la seva substitució, ja no treballarà més aquí. A partir d’ara, jo seré la seva metgessa. Em dic Paula Cruz. Encantada”

Una encaixada de mans serveix d’inici a la nova relació.

A la cara de la pacient, es dibuixa un desconcert inicial:

”Ostres! El dr. Sanz ens coneix des de sempre. Fa 30 anys que és el nostre metge! Primer l’havíem tingut quan treballava al carrer Lorena i després aquí, de tota la vida! Coneix els meus fills, el meu home i a mi. Hi teníem molta confiança. És un gran metge i una excel.lent persona!” Continua llegint

Vols escapar-te amb mi, aquest cap de setmana?

El Max avui ve eufòric. Té ….“un d’aquells dies

Fa 9 anys que ens coneixem. Quan obro la porta de la consulta i observo la seva actitud a la sala d’espera puc intuir què em trobaré.

El Max és addicte a l’heroïna. En realitat, com molts dels addictes, el Max té un perfil de policonsum: cocaïna, alcohol, benzodiazepines….. Fa 12 anys que està en tractament substitutiu amb metadona.

Té 42 anys, és coetani meu. Potser per això el corrent d’empatia entre nosaltres sempre ha estat molt bo. Sovint el miro i em fa pensar en com és de capritxosa i aleatòria la vida: amb entorns similars, les decisions i les possibilitats que la vida ens ha ofert a tots dos ens han dut a presents ben diferents.

Avui ve a consulta una mica espantat.

Ahir va estar intentant treure’s unes berrugues genitals que té al gland i als testicles amb un cúter que hi havia a casa seva. Té tot el penis escaldat. Continua llegint

L’empatia

Fa uns dies vaig trobar a una companya que va marxar de l’EAP a un altre CAP. Li vaig preguntar com estava i va comentar que havia trobat molt canvi perquè els pacients eren molt mal educats, que trobava a faltar els seus pacients. Em va sorprendre molt aquest comentari perquè era el mateix que havia fet la companya que l’havia substituït.

“Hem d’educar a la població: arriben tard i volen ser visitats al moment,….”, “ els pacients no estan educats”; son frases que sento des de fa molts anys. I són pronunciades tant per metgesses com per infermeres, administratives o treballadores socials. Continua llegint

El meu marit té un trauma

La Josefa ve a visitar-se la  per un  refredat. Li miro la TA perquè és hipertensa i fa temps que no ho faig. La trobo una mica alta, li comento. Diu que pot ser perquè aquesta nit no ha dormit bé, com moltes altres nits. Es seu marit té malsons, està neguitós per la nit i crida… “És que el meu marit té un trauma”. “Què ha passat?”. I la senyora explica que quan el seu marit tenia 4 anys, i vivien a Jaén, els pares el van deixar a casa a càrrec de dos germans més petits i mentre eren fora hi van anar uns  que vivien a prop i van matar a cops de destral un dels nens que dormia. “Le partieron la cabeza con un hacha como si fuera una sandía”. Al Paco, el seu marit (4 anys), també  li va tocar el rebre, el van pegar. Quan van tornar els pares van culpabilitzar el Paco de no haver vigilat prou i que haguessin matat el germà més petit. Posteriorment, vivint a Tarragona, quan els pares anaven a treballar, deixaven el Paco a la vora del riu fins que ells tornaven. “Y todo esto le ha creado un trauma a mi marido”. Continua llegint