A mig matí la Maria entra a la consulta. S’ha programat per internet i ha escrit: “mal al pit” com motiu de consulta.
Havia anat dos dies a urgències de l’hospital per dolor epigàstric i retroesternal. Feia uns mesos portava un baló gàstric. Li van fer radiografies, electrocardiogrames, analítiques… La va veure un cirurgià…
Tot això jo ho havia llegit als informes d’alta. És allò que faig a primera hora del matí, quan encara no hem obert.
Bon dia, Maria, com va?
La Maria seu i es posa a plorar. Plora una estona i després demana disculpes. Diu: “tot va malament, potser hauré de tancar l’empresa, ens estem separant amb en Josep, el nen està molt rebel…”
Després d’uns 40 minuts (en tenia 12 programats) acabo explicant com fer respiracions, fent una
IT i recomanant un psicòleg privat. Per sort, la Maria encara s’ho pot permetre.
El psicòleg de l’equip de salut mental del nostre EAP té una demora de mesos. I el “referent de benestar emocional de la comunitat” no fa visites individuals. De fet, encara està valorant quins grups ha de fer.
I entretant, les persones que ho necessiten…