Gràcies per no donar-me pastilles!

La Sílvia és una dona de trenta-i-tants, casada i amb tres fills. Ens coneixem de fa anys per petits problemes de salut, pels controls dels embarassos…

Avui entra a la consulta angoixada, plorosa, i en un tres i no res m’explica un reguitzell de símptomes ansiosos i depressius. Les coses no van bé a casa i es vol separar de la parella. Plora, i em demana que li doni alguna cosa per calmar l’ansietat, per dormir, pel plor… Continua llegint

Anuncis

Conciliació terapèutica

La Maria té una incontinència urinària d’urgència. Malauradament, el metge que ha estat a la consulta durant les meves vacances la va derivar a urologia.

Torna a la consulta amb una prescripció electrònica de Mirabregon…

“L’uròleg m’ha dit que vostè m’ho ha de posar a la recepta de llarga durada”..

“Té un informe de l’uròleg explicant perquè ha de prendre aquest medicament?”

“No m’han donat res… “

“L’uròleg ja sap que vostè te una arítmia?”

“No m’ha comentat res. Suposo que sí…”

Des de la nostra història clínica no podem accedir a la del nostre hospital de referència…

Què he de fer? Sense informació de la raó de la indicació he de “posar a la recepta de llarga durada” (és a dir, fer-me responsable de la prescripció del medicament)?

Un medicament qualificat fa un any pel Comitè d’avaluació de nous medicaments d’Osakidetza de “mecanismo de acción diferente pero eficacia igual de irrelevante”. Un medicament que té com efectes adversos la taquicàrdia i la fibril·lació auricular?

Com li explico a la Maria que no em faig responsable de “posar a la seva recepta de llarga durada” aquest fàrmac?

En Pere no ho veu clar

En Pere té una cardiopatia isquèmica crònica, sense símptomes ni complicacions fa anys.

Pren atorvastatina 80, aas 100 i bisoprolol 10. No ha tornat a tenir dolors precordials des que va tenir l’infart, fa 8 anys.

El visitem cada any, li fem l’ECG, li demanem les anàlisis, li controlem la TA, el pes, els símptomes… Continua llegint

Les pastilles per dormir

Sóc conscient que les benzodiacepines són perjudicials en la gent gran. Augmenten les caigudes, la pèrdua de memòria, la demència…

Quan algun pacient les pren -sovint fa anys- provo de fer alguna cosa perquè les deixi. Però hi està “enganxat”. No és que les necessiti per dormir, sinó que les necessita per no tenir “mono”. Per tant, és difícil retirar-les. Continua llegint

La farmàcia

farmacia

Porto alguns anys exercint la medicina. N’he vist de bastants colors però una de les coses que m’han xocat més ha estat aquest consell televisiu que es veu al final dels anuncis comercials televisius.

Penso que en el consell no es fa diferenciació entre la persona que despatxa a la farmàcia i el llicenciat en farmàcia. Amb tota seguretat el llicenciat, com es diu vulgarment, en sap un pou; els seus estudis l’avalen. També estic convençut que el senyor o senyora que despatxa a la farmàcia, ha rebut els coneixements necessaris per realitzar la tasca que fa. Tot i així, hi ha coses que vistes des d’un consultori xoquen…Tot seguit ho intento explicar. Continua llegint

Coses del dia

Baixem persiana. Posem el contestador automàtic. Hem acabat la jornada.

Queda enrere la Maria, de 93 anys, que ve al consultori gairebé cada setmana. No li cal medicament. La seva insuficiència cardíaca està compensada. Però… Viu sola. Té moltes pors i necessita relacionar-se amb persones. A falta de ningú més (no vol “molestar” als fills) tira dels professionals del CAP. Total, no li costem diners… Continua llegint

Petits oblits

Visito a la Maria uns dies després que hagi sortit d’alta d’un centre sociosanitari. Va ingressar fa 2 mesos per quadres d’inestabilitat cefàlica de repetició, amb caigudes freqüents. Uns dies abans de l’ingrés, després de provar diversos medicaments sense èxit, a urgències li van pautar sulpirida per al vertigen. Continua llegint