L’alta

Divendres ens vam assabentar que donarien l’alta a un pacient de la nostra UBA després de sis mesos d’ingrés.
Es tracta d’en Jaume, un senyor de 61 anys que vivia sol en una habitació mal ventilada i estreta, en un pis compartit amb una família amb qui no té cap mena de vincle, en un 5è pis sense ascensor d’un barri perifèric. Sabem que tenia fills, però no els vam conèixer mai, ell no hi tenia cap mena de relació. Era fumador, tenia una cardiopatia isquèmica i també problemes greus amb l’alcohol, amb una desnutrició proteica i una hepatopatia crònica. Passava temporades llargues sense venir, apareixia a fer-se cures. Un dia va presentar una cel·lulitis amb febre alta i hipotensió. El vam enviar a l’hospital, on ha estat ingressat tot aquest temps, de l’hospital a un centre sociosanitari i viceversa, patint amputacions successives a ambdues cames. El darrer mes havia estat ingressat en una unitat de convalescència. Continua llegint

A l’hospital, qui és el metge referent?

La Maria ha estat ingressada a una planta quirúrgica de l’hospital tres dies, després d’una intervenció d’una hèrnia engonal programada.

És diabètica, hipertensa i hipotiroïdal. Està en tractament amb metformina, enalapril i tiroxina.

M’explica que a l’hospital ha estat “molt malament”… Continua llegint

Trastorn límit

La Clara pateix un trastorn límit de personalitat. A més, consumeix diferents drogues, legals i il·legals. Té tres fills de diferents parelles, dels quals li han retirat la custòdia. Viu amb la mare, que fent veure que la cuida, li proporciona alcohol… Legalment competent, és clar.

Tot i que està en seguiment pels dispositius de Salut Mental, no sembla que es prengui la medicació que li prescriuen… De fet, no té cap mena d’ingrés, així que… Em pregunto… d’on pot treure diners per pagar la medicació?  Continua llegint

Porta d’entrada: el capçalera o les urgències…?

L’avi portava unes mesos amb una síndrome tòxica. A més explicava diarrea intermitent i un dolor abdominal mal localitzat i poc definit. No era persona de queixar-se per no res. A l’exploració no destacava res, excepte el lleu emmagriment. L’hemograma era normal.

Vaig decidir proposar colonoscòpia preferent pensant que calia descartar neoplàsia de colon com a causa més probable del quadre clínic. L’internista que les programa em va comentar per correu-e que preferia iniciar l’estudi per un TAC abdominal. Era discutible, però li vaig comentar que endavant. Desgraciadament van passar els dies, es va ajornar el TAC i quan es va practicar (uns 15 dies) l’avi havia empitjorat: tenia nàusees i vòmits i el dolor abdominal s’anava centrant a l’epigastri. Continua llegint

Model de crònics: era això? / Títol alternatiu (una mica sacrilegi, però): No era això, companys, no era això.

La Maria té 89 anys. La conec des de fa 8 i durant els darrers 5 l’he atesa majoritàriament al seu domicili, tot i que de vegades els fills poden portar-la al CAP. És una dona amb molt caràcter i tot el clan familiar gira entorn d’ella.

La Maria és una pacient crònica complexa, com la majoria dels meus pacients que arriben a la seva edat i tants pacients del meu cupo que amb “normalitat” atenc i he atès sempre, intentant abordar de la millor manera possible la seva complexitat bio-psico-social. Tot això cercant d’utilitzar de forma adient els recursos públics i tractant d’evitar una sobremedicalització innecessària i iatrogènica. Continua llegint

Com ajuda treballar en un poble!

Finalment, hem hagut d’enviar la Mercè que li facin una valoració psiquiàtrica urgent. Ha quedat ingressada a l’hospital de psiquiàtrics aguts. Hem hagut de mobilitzar molts recursos: nosaltres, la policia local, les ambulàncies, la filla de la pacient, el seu gestor… Continua llegint

Un rosari

Una pacient de la meva llista:

la visito un dia en el seu domicili, desprès que hagués trucat el 061. Presenta febre de més de 38 en la visita. Com que no objectivo cap focus, recomano pautes i trucar si no hi ha millora. Continua llegint