Perdonin, vaig amb una hora de retard!

Primer dia de feina després de les vacances d’estiu. Vinc amb ganes.

8:00h: Obro l’e-cap. Entro en la meva agenda del dia per intentar organitzar-me el matí:
31 cites prèvies (cadascuna de 7 minuts), 2 visites telefòniques i 5 e-consultes. Em veig amb força: avui puc amb tot!

8:30h: Primera visita. La Mercè està en un moment vital difícil. Després de 41 anys al peu del canó, sembla que ha de tancar la botiga de tota la vida. Aquest any es jubila. Fa mesos que ve a consulta per molts símptomes variats. Avui em confessa que creu que tenen relació amb la jubilació. No se’n fa a la idea. Parlem de recursos, emocions, famílies, projectes de vida…21 minuts de consulta. No passa res. Acaba de començar el dia.

Surto a cridar el següent.

En José és cardiòpata. Continua llegint

L’alta

Divendres ens vam assabentar que donarien l’alta a un pacient de la nostra UBA després de sis mesos d’ingrés.
Es tracta d’en Jaume, un senyor de 61 anys que vivia sol en una habitació mal ventilada i estreta, en un pis compartit amb una família amb qui no té cap mena de vincle, en un 5è pis sense ascensor d’un barri perifèric. Sabem que tenia fills, però no els vam conèixer mai, ell no hi tenia cap mena de relació. Era fumador, tenia una cardiopatia isquèmica i també problemes greus amb l’alcohol, amb una desnutrició proteica i una hepatopatia crònica. Passava temporades llargues sense venir, apareixia a fer-se cures. Un dia va presentar una cel·lulitis amb febre alta i hipotensió. El vam enviar a l’hospital, on ha estat ingressat tot aquest temps, de l’hospital a un centre sociosanitari i viceversa, patint amputacions successives a ambdues cames. El darrer mes havia estat ingressat en una unitat de convalescència. Continua llegint

Creant problemes on no n’hi havia

Pacient jovesense cap antecedent d’interès, que aprova les oposicions com a mestra. Per poder accedir al seu lloc de treball li demanen que se certifiqui el seu estat de salut. Li explico que ha de comprar i portar-me el paper oficial de certificat mèdic, que li empleno quan el porta. Dues setmanes després, torna novament a la consulta dient que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat no li accepta el certificat perquè, segons el paper “aclaratori” que li han donat, el que necessita és un informe on el metge certifiqui el seu estat de salut. Continua llegint

Alta endocrí

El fill de la Maria em diu que a la seva mare, diabètica insulinodependent de molt difícil control, li han donat l’alta a endocrí. Llegeixo el curs clínic de l’hospital. L’endocrinòleg escriu: Última glicada 7. Glicada actual: 11. Pacient amb deteriorament cognitiu. Alta, control per primària.

No sé quina cara fer. Amb el Manuel, el seu fill, tenim confiança, i li dic que no entenc el raonament. Busco el nom  del Dr. X, endocrinòleg. És resident o adjunt jove, no deu arribar als 30 anys. Aquest és el plantejament dels joves “especialistes”? Pacient amb deteriorament cognitiu, la seva diabetis no ens interessa?? Li he repartit la Lantus en dues dosis, i les seves glucèmies han millorat moltíssim. Sort en tenim, dels especialistes hospitalaris.