Entre l’espasa i la paret

Té 30 anys, parella i un fill de 2. I una mare de 50 que agonitza per un càncer de mama. El pare, treballa. I no s’ocupa de res… No hi ha més germans. L’àvia, fràgil i sola.

Fa mesos que va amunt i avall, de l’hospital a casa la mare. De casa la mare a casa seva. De casa seva a casa de l’àvia. A l’hospital. A la guarderia. Continua llegint

Anuncis

Prepara’t!

Aquest matí, entre visita i visita, la infermera ha tret el cap per dir-me que havia prioritzat una noia que havia vist que feia mala cara, i si me la podia passar a la consulta. I és clar. M’ha dit: “prepara’t”. He obert la història i no hi ha res. És una primera visita.

Entra la noia, una noia francesa de 40 anys, amb part de la família i ella mateixa vivint de fa anys al poble on visito, que porta un mocador al cap, no té celles i té la cara visiblement botida. “Està fent quimioteràpia”, penso. L’acompanya la seva germana. Continua llegint

Entre l’espasa i la paret

Era juny de 2014 aproximadament, quan va entrar a la consulta una dona que no arribava als 35 anys. Em vaig presentar, era la primera vegada que la veia per la consulta, ella va fer el mateix i immediatament va passar a explicar-me el motiu pel qual venia.

Al novembre de 2013 la seva vida havia fet un gir inesperat. Després de visitar a la seva ginecòloga per una cita rutinària, li havien comunicat que el CA19.9 – un marcador tumoral de fetge, pàncrees, colon i recte- sol·licitat en l’anàlisi de sang estava elevat. Continua llegint

L’últim mico

Acabo la guàrdia, com deia un company, per bones que siguin sempre són pesades… això d’estar fora de casa en hores intempestives… bé és i què… no cal que en trenqui massa el cap és el que hi ha… el millor de tot és que ja només em queda mitja hora, ningú a la sala d’espera… M’acosto a la màquina de cafè, em trec un caputxino i m’assec al costat de l’administratiu mentre obro un exemplar del diari gratuït de la jornada (desembre del 2015). En una de les pàgines interiors llegeixo que s’inicia el programa de cribatge de càncer de còlon a les comarques del Camp de Tarragona… Continua llegint

Petites consultes

Home de 42 anys que consulta, amb un to de disculpa, sobre una màcula de menys de 5mm al braç… “He sentit que s’han de vigilar, per si són un càncer”.

Home de 32 anys. “Vinc perquè la tele t’espanta…” A l’analítica de la revisió laboral li han trobat un colesterol de 226… No fuma, no és diabètic, no té HTA, no té AF de cardiopatia. Continua llegint

Iniquitat en seguretat del pacient. No pots triar hospital… Però no tots els hospitals són iguals…

En Ramon, de 82 anys, ve a buscar els resultats de les seves anàlisis. Té una anèmia per falta de ferro.

  • Vas bé de ventre, Ramon?
  • Fa un temps, una mica restret… Però em trobo bé…

Uff! Anèmia ferropènica més restrenyiment en una persona de 82 anys… Igual a càncer de colon mentre no es demostri que no. Faig una derivació per “diagnòstic ràpid” al servei de gastroenterologia de l’hospital… El visita (un internista) i demana una colonoscòpia. Al cap de 4 mesos en Ramon ve a la consulta per un altre motiu. Continua llegint

L’abraçada

En Pere, operat fa unes setmanes de càncer de pulmó, ve a una visita de seguiment. Està raonablement bé. Pot sortir a caminar. No s’ofega. Menja bé. Ha deixat de fumar.

És un home molt reservat. D’aquests que ni et mira als ulls. Sempre mira a terra. Continua llegint