El Miquel és un pacient que porta oxigen des de fa gairebé 1 any per un MPOC molt sever. Té 69 anys.
El seu IMC és molt baix. Mai té gana i a l’hospital li proporcionen productes hiperproteics.
És viudo i viu amb el seu fill i un net. La seva dona era una gran cuinera. Troba molt a faltar la seva cuina.
Tota la vida ha estat un gran fumador. L’any passat, quan havien de posar-li l’oxigen a casa, va decidir que havia de deixar de fumar. No sé qui estava més content, si ell o jo.
Va demanar ajuda per deixar-ho. Sabia que no seria fàcil i li vam recomanar tractament farmacològic. I ho va aconseguir: va estar 3 mesos sense fumar.
Però un dia, l’estiu passat, va fer una pipada pensant que per una pipada no passaria res, que no recauria, i es va enganxar de nou.
Aquesta setmana ha vingut a consulta pel mateix motiu. Portava la motxilla portàtil d’oxigen i s’ofegava. Està decidit a intentar-ho una altra vegada. La medicació li va anar bé i vol tornar de nou a prendre-la perquè sap que li va ajudar. Ha tornat a demanar ajuda.
Les recaigudes mai són un fracàs. Formen part del procés de deixar de fumar. Hem de veure una recaiguda com un principi de l’èxit en l’abandó de l’hàbit. Felicitar-lo per la decisió i acompanyar-lo és responsabilitat nostra, sense jutjar ni culpabilitzar. Aquest és el nostre gran repte com professionals.
Diaris de trinxera 