Conversa amb una companya amb la que faig el contra torn quan arriba a la consulta.
A.- Uf! Quina llista que tens! I quin matí has tingut!!!
B.- Doncs sí, sense poder respirar ni un moment. Molta feina.
A.- Clar, però hem de posar límits als pacients perquè així no es pot treballar. Venen per qualsevol cosa. Si creiem que no els cal la visita hem de dir que no els atenem.
B.- Com dius? Continua llegint
L’Antoni ve a explicar-me què li han dit els “especialistes” de la seva mútua a qui ha consultat darrerament. Li agrada que jo estigui al dia de les seves coses…
El pneumòleg (el visita fa anys pel seu “asma”), després de fer-li fins i tot una TC (?) li ha dit que està igual. Però que si es refreda i la seva expectoració es fa verda… que no esperi! Que prengui de seguida un antibiòtic de nova generació: el darrer que ha sortit al mercat. Continua llegint
Avui, enrenou al CAP…
Les pediatres, aclaparades. Per què? Els informes per a les “beques”! Quines beques? A mi, metge de capçalera també m’ha esquitxat el tema. Mares (i algun pare) demanant visita urgent perquè s’han assabentat avui que demà es tanca el termini per demanar una ajuda per a estudiants amb problemes d’aprenentatge (bàsicament amb trastorn per dèficit d’atenció) i necessiten un “informe del metge” per fer la sol·licitud. Molts nois, com el que ha vingut a la meva consulta, han estat diagnosticats (i estan sent tractats) en centres privats que, molt correctament, han fet l’informe que pertoca. Però… No val aquest informe!!! Ha de ser d’un metge del sistema sanitari públic… Encara que el pediatra no conegui el nen. Encara que el metge de capçalera no l’hagi vist mai. Quina situació més ridícula!!! He hagut de fer (en visita urgent) un informe que transcriu l’informe del centre privat que atén a un pacient que és la primera vegada que veig… Què tenen al cap en el departament d’ensenyament? Quina pantomima és aquesta? Hem de fer veure que el sistema públic s’està fent càrrec d’aquests nois? No es refien dels informes dels centres privats? Llavors… Com és que hi ha tanta manca de recursos públics? Hem tingut tot l’estiu per fer informes… Quina manca de planificació! No veuen que col·lapsen els serveis sanitaris amb els seus requeriments burocràtics? Què hi ha de dir el conseller de salut? Potser que “defensi” el valor del temps dels professionals sanitaris. Per “fer un paper urgent per al departament d’ensenyament” els meus pacients (amb algun problema de salut) programats han tingut menys minuts de visita. El temps no s’eixampla… Jo només n’he tingut un… No vull ni pensar en el que han patit avui els centenars de pediatres del sistema públic del país!
No acostumo a agafar vacances a l’agost… però aquest any se m’està fent llarg. No puc culpar l’aire condicionat del centre, aquest any funciona bé. Suposo que els motius són diversos: l’excés de guàrdies, el saber que una companya que dibuixa còmics ha fet publica la renúncia a la seva feina i veure’m reflectit en el mail en què ho comunicava. Tampoc ajuda la baixa de la companya, ni la del company del centre, ni el fet que en el torn de tarda només siguem dos metges, ni el fet que l’agenda s’obri al dia amb només 4 visites programades i que a més no s’utilitzin per als pacients del meu “cupo”, sinó per a altres pacients que tenen els seus professionals de vacances o de baixa… La salut tampoc em somriu, fa un mes que tinc l’espatlla dreta feta pols; el supraespinós suposo; de ben segur que he remat amb massa energia intentant expulsar-me les penes al nadar… ara només puc fer peus.
La Maria i en Pere sempre han tingut la seva assegurança de salut privat, des que els treballadors del camp no tenien assegurança pública. L’han conservat. Hi confien.
Avui venen perquè “els faci les receptes” del traumatòleg… Continua llegint
És molta la gent i diversa, són molts els motius i diversos els que els porten fins a la consulta.
Estic acostumada a gent de tota mena, m´agrada aquesta diversitat que m´ofereix el lloc on treballo. Al que no m´acostumo, el que no m´agrada, és que cada vegada veig més desigualtats en salut, desigualtats enfront les quals em sento impotent i m´indigno. Continua llegint
Sóc un dels responsables del bloc del centre on treballo. Recentment hem penjat un post explicant l’existència de la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, que el departament ha publicat.
Continua llegint
De com les paraules adquireixen un significat diferent de l’original segons la interpretació que li donin les orelles que l’escoltin.
Tenim a la consulta la Sra. Ignàsia, de 92 anys, una dona gran, petita, vestida de negre, que recolza les mans sobre la falda amb un posat tranquil, solcat per les arrugues de la vida. Viu sola, és autònoma i té el cap clar i els ulls vius. Continua llegint
Home de 42 anys que consulta, amb un to de disculpa, sobre una màcula de menys de 5mm al braç… “He sentit que s’han de vigilar, per si són un càncer”.
Home de 32 anys. “Vinc perquè la tele t’espanta…” A l’analítica de la revisió laboral li han trobat un colesterol de 226… No fuma, no és diabètic, no té HTA, no té AF de cardiopatia. Continua llegint
Uns amics m’expliquen la seva experiència sobre els problemes per dormir i la medicina privada. Al seu fill, de petit, li costava dormir. Plorava. No sabien com afrontar-ho i van consultar al professional més “expert” en temes sobre el son del país… Els va recomanar que, cada vegada que el seu fill plorés, anessin a la seva habitació i li diguessin “No passa res, rei. T’estimem molt… Ara dormiràs i els pares aniran a la seva habitació”… Continua llegint
Diaris de trinxera 