Té criteri, no té criteri…

D’ençà que l’equip de domiciliària va començar a funcionar al CAP –ara ja fa sis mesos- el tema de l’atenció als pacients als domicilis ha canviat molt.

Les infermeres que fa temps que treballem en Atenció Primària sabem que l’atenció que donem al domicili és molt més que una visita. No només traslladem al domicili l’atenció que donem a la consulta, sinó que també realitzem una atenció bidireccional i amb molts agents implicats. Quan visitem als malalts, sovint comptem amb la família, la cuidadora (a vegades assalariada en millors o pitjors condicions laborals) o el veïnat. Tant pacients com professionals en sortim beneficiats. Continua llegint

Anuncis

L’Antonio i Julian T. Hart

Quan no fa ni quatre dies que va morir Julian T. Hart, la seva llei de cures inverses, es fa present amb tota cruesa a casa l’Antonio.

L’Antonio és un pacient de 67 anys, pràcticament cec i amb una discapacitat intel·lectual lleu. És un senyor extremadament educat, amb unes formes antigues que el fan molt entranyable. Consulta poc, fins ara amb algun amic que s’avé a acompanyar-lo a la consulta. A l’abril se li va diagnosticar un càncer de bufeta urinària arran d’una hematúria que el va dur a l’hospital. Allà li van fer una resecció del tumor, però després no va anar a la visita de seguiment amb l’uròleg que havia d’acabar d’estudiar l’extensió de la malaltia i determinar si s’havien de fer altres tractaments.  Continua llegint

Les noves malalties cròniques

Visito avui a la Francisca, que em diu que es troba cansada i una mica més somnolenta que habitualment.

La Francisca és una dona de 67 anys, que fa dos mesos va ser diagnosticada d’un hiperparatiroidisme primari. Està pendent d’intervenció quirúrgica per extirpar els dos adenomes que té a les paratiroides des del moment del diagnòstic en un hospital de tercer nivell. Continua llegint

Urgències

En Pere torna a venir “d’urgències” (és a dir, sense visita programada…).

Fa uns dies va venir, també “d’urgències”, per unes taques a la pell que tenia feia setmanes. Se’l va atendre i es va prescriure un tractament per 3 setmanes que… segons explica a l’administratiu del taulell, només ha fet dues vegades… perquè “se li posa la pell vermella”… Continua llegint

Entre l’espasa i la paret

Té 30 anys, parella i un fill de 2. I una mare de 50 que agonitza per un càncer de mama. El pare, treballa. I no s’ocupa de res… No hi ha més germans. L’àvia, fràgil i sola.

Fa mesos que va amunt i avall, de l’hospital a casa la mare. De casa la mare a casa seva. De casa seva a casa de l’àvia. A l’hospital. A la guarderia. Continua llegint

Respecte per la capacitació de les infermeres

En Pere, de 40 anys, té una esclerosis múltiple. Necessita una cadira de rodes elèctrica per desplaçar-se. Últimament té més espasmes musculars i no pot posar els peus als pedals de la cadira. Els pedals s’han hagut de reparar i soldar diverses vegades i ja no s’aguanten ni es poden reparar.

En Pere va amb els peus arrossegant per terra, fet que li ha causat diferents lesions als peus i caigudes perquè s’hi entrebanca. Continua llegint

Expectatives…

Molt enfadat, en Jaume m’explica que va venir al consultori (sense visita programada) perquè estava refredat. Tenia tos. No febre, ni ofec, ni signes d’alarma.

 Indignat, m’explica que l’administratiu del taulell li va dir que teníem l’agenda plena i que no hi havia ningú que el pogués visitar “d’urgència” per un refredat. Continua llegint