Carta de comiat al meu infermer

Estimat

avui 31 de gener és el teu últim dia com a interí a la UBA que compartim

Fa 9 anys que ets el referent de salut per a les persones que tenim assignades a la UBA.

La nostra no és una professió de “mercenaris” que puguin ser intercanviables els uns per altres: no som especialistes focals com els companys hospitalaris (que són professionals que atenen pacients només per un motiu concret de consulta en un moment concret) Nosaltres som especialistes en persones i famílies: el nostre valor professional, com especialistes en atenció primària, és el coneixement que acreditem al llarg del temps de la persona i el seu context; el vincle que som capaços de crear. Això és el que ha demostrat, reiteradament amb extensa bibliografia, millorar la salut de la població que atenem (i disminuir-ne la seva mortalitat). I això, que seria l’objectiu de la nostra feina, no s’aconsegueix en un dia.

Tu tens aquest vincle amb la població que atens: et reconeixen, t’estimen com a tal i també confien en tu perquè t’ho has guanyat a pols durant tots aquests anys.

Els resultats quantitatius de la nostra UBA (allò que valora anualment la nostra empresa amb el complement de productivitat variable) són impecables i els qualitatius (si hi hagués la voluntat d’analitzar-los) també ho serien. De fet, en aquest moment present has estat capaç d’assumir el maneig de la nostra consulta durant 2 mesos mentre jo estic de baixa i durant tot aquest temps només has tingut un suport puntual mèdic perquè la meva substitució ha estat minsa. Això només ho pot fer algú que coneix i domina la població que atén.

Però, malgrat tot, avui deixes la feina que has estat fent els darrers 9 anys perquè tot això no ha estat suficient. Sabem com funciona el sistema, però no per això compartim decisions com aquesta que el que fan és empitjorar la situació ja prou malmesa dels nostres centres d’atenció primària. Es fa impossible d’entendre que una persona que fa tants anys que està vinculada a l’empresa no tingui un contracte ja, a hores d’ara, estable i de continuïtat.

Por mi parte, querido compañero, gracias infinitas por todo este tiempo compartido. Por haber podido aprender juntos y por creer en una profesión que, a pesar de los embates, resiste con uñas y dientes gracias a profesionales como tu, que creen en el inmenso valor que tiene lo que hacemos dentro de nuestras consultas, en nuestra comunidad y en los domicilios.

Vayas donde vayas, ¡mucha suerte! Fue un placer.

Estaré maquillant la primària?

Avui he atès, durant 3 hores, pacients des de casa, amb l’objectiu d’acabar la feina d’ahir i millorar l’agenda d’avui.

Fa massa dies que em costa dormir perquè no he pogut acabar les agendes interminables que tenim darrerament. A part del fet, que estem fent una atenció professional que dista força dels principis d’un bon metge de família.

Ho faig per compromís amb la meva professió i amb els pacients.

Aquestes hores no són remunerades i sovint ni són agraïdes.

M’ho puc permetre fer perquè tinc tot una xarxa familiar que sostén aquestes possibilitats.

Però quan dedico hores fora del meu horari, em pregunto si això no està fent més que agreujar un problema sistemàtic crònic. Soc responsable de maquillar una primària col·lapsada?

Si ho faig. patim els professionals que estem cada dia més desbordats i ja comencen a aparèixer les baixes per burnout. Si no ho faig pateixen els pacients, que tenen les seves xacres i les seves demandes.

Sobre les DPOs (a partir d’un cas)

Benvolgudes,

M’agradaria explicar-vos un fet que vam viure fa uns  dies al CAP, i que vull deixar per a la reflexió.

Acut un noi d’uns 22 anys que refereix  que havia patit una caiguda i s’havia fet mal als dos genolls i a les mans, amb una sospita de possible fractura d’alguna falange.

Al taulell el noi informa que ha caigut.  Al davant hi té un conegut seu que quan el sent es gira i se’l mira de dalt a baix i li demana si la caiguda ha sigut amb moto, ja que pel tipus de lesions que presenta ho suggereixen.  (als dos genolls  i a la mà dreta)

El noi diu que sí, que ha sigut amb la moto.

L’elecció dels directors

Fa uns dies vaig trobar a un company que em va explicar que es presentava per a la direcció del seu equip.

• Com és això? T’ho ha proposat la SAP? -li vaig preguntar-.
• No, ha estat l’equip que m’ho ha proposat. Ara ha canviat la manera en què es designen les direccions dels equips. La SAP ja no hi intervé, és l’equip el que té la paraula.
• Ah, sí?! – li vaig respondre-. No t’ho creguis. Conec alguns casos que han sortit com a directors, i l’equip no volia que ho fossin –de fet, l’equip no el va designar-. La SAP hi té molt a veure.
• No, les coses han canviat! Ara ha sortit una normativa que dona més poder a l’equip en aquesta qüestió. Hi ha un representant de cada estament professional: un metge, una infermera i un administratiu que, juntament amb la direcció de la SAP i la DAP, es reuneixen, valoren els projectes que presenten els diferents candidats i fan l’elecció. Qui té més pes en la votació és l’equip.
• Doncs bé, que tinguis sort. I si l’equip et dona suport és molt important.

Què està passant?

En Josep fa anys que cuida la seva mare: te una demència, una ACXFA, pren ACOs… Ben controlada, amb supervisió i ajuda per totes les activitats de la vida quotidiana.

Avui ve a la consulta i m’explica que, mentre jo estava de vacances, va caure. En Josep va demanar una ambulància perquè la portés a l’hospital de referència. Ell hi va anar en cotxe.

Quan va arribar a l’hospital, no li van permetre passar al box d’urgències. Ni tan sols explicant que la seva mare tenia una demència.

Ens cal optimisme

He arribat d’hora avui. Només hi ha 3 administratius al meu CAP. Ells sempre arriben els primers.

Saludo amb energia, al matí tot està per descobrir encara.

El CAP està adormit.

Treballo en un centre molt gran a la ciutat. El ritme s’engega a poc a poc: fins d’aquí una hora no estarà a ple rendiment. A hores d’ara només hi ha soroll a la planta 0; és l’hora d’extraccions.

Entro a la meva consulta i obro l’ordinador. Em costa uns 10 minuts tenir el programa encès i les diferents pantalles amb material d’ajuda a consulta obertes en altres pestanyes.

CONVERSANT ENTRE COMPANYES: ètica en l’atenció als pacients

Conversa amb una companya amb la que faig el contra torn quan arriba a la consulta.

A.- Uf! Quina llista que tens! I quin matí has tingut!!!

B.- Doncs sí, sense poder respirar ni un moment. Molta feina.

A.- Clar, però hem de posar límits als pacients perquè així no es pot treballar. Venen per qualsevol cosa. Si creiem que no els cal la visita hem de dir que no els atenem.

B.- Com dius?

Ningú no és perfecte

De vegades, ens envien del laboratori clínic notes com: “no mostra”, “mostra insuficient”, “mostra hemolitzada”, “mostra incorrecta”. Quan hem volgut esbrinar quin és el problema, mai ens n’hem sortit. És com parlar amb una paret.

Sempre ens hem d’espavilar per resoldre la situació. Sovint, cal contactar amb el pacient i tornar a recollir la mostra. Queda implícita la idea que nosaltres, els de la primària, hem comés algun error. I que el laboratori és perfecte.

Idees creatives

Ens ha deixat una companya aquest estiu. Ha estat una pèrdua sobtada.

Som un equip gran, amb molts professionals. Així que, entre tots, hem anat assumint les tasques que ella feia ja que no hem tingut cap substitut per les vacances d’estiu (ni durant l’any)

Fa unes setmanes una altra companya va agafar la baixa per un problema de salut greu. Sembla que serà llarga.

I quasi de forma simultània, mentre venia al CAP a treballar, un tercer company ha caigut i s’ha trencat l’húmer. No podrà treballar fins d’aquí a 6 setmanes com a mínim.

La jubilació esperada

Em falten uns mesos per jubilar-me. Fa més de 30 anys que treballo a la mateixa ABS i mai m’havia trobat tan malament com ara.

El dia a dia implica problemes i dificultats, a vegades de caràcter organitzatiu, altres d’actitud d’alguns companys, problemes del treball en si mateix. Gairebé sempre els havíem resolt parlant en reunions o amb la direcció. Ara els problemes es verbalitzen en petits grups i si els comuniques a la direcció es tergiversa de tal manera que acabes essent tu el problema.