Prioritats

 

Avui hem hagut de dir a les 14 persones que han vingut (a les 8 del matí i en dejú) per fer-se una extracció de sang que se’n tornessin a casa; que els havíem de reprogramar.

No hi ha cap  professional d’infermeria per fer les extraccions programades. Segons la programació feta per la direcció, el professional que ha de ser a les 8 hores al consultori està sortint de guàrdia del CUAP (a uns 15 km de distància), si tot va bé, a les 8 hores. Continua llegint

Anuncis

Gràcies per no donar-me pastilles!

La Sílvia és una dona de trenta-i-tants, casada i amb tres fills. Ens coneixem de fa anys per petits problemes de salut, pels controls dels embarassos…

Avui entra a la consulta angoixada, plorosa, i en un tres i no res m’explica un reguitzell de símptomes ansiosos i depressius. Les coses no van bé a casa i es vol separar de la parella. Plora, i em demana que li doni alguna cosa per calmar l’ansietat, per dormir, pel plor… Continua llegint

Menyspreu…

En un equip d’atenció primària qualsevol de la Catalunya interior, rural, de petites poblacions.

Fa quasi un any que una administrativa està de baixa laboral. No s’ha substituït.

Fa uns 5 mesos que un administratiu està de baixa laboral bona part dels dies. No s’ha substituït. Continua llegint

Vull fer això … però no així

Comença el relat en diumenge a la tarda. Ha estat un cap de setmana bonic, de gaudir de natura en família i amics. Però aquesta tarda, grisa i freda, convida a recollir-se a casa. Tinc feinetes i lectures pendents i amb aquests afers marxa el diumenge volant: rematant una sessió de teràpia tòpica per als meus companys del CAP, llegint un article que tenia pendent de revisió sobre infeccions respiratòries i, per acabar, lectura obligada del nostre bon amic Raul Calvo i les seves històries de capçalera. Tot plegat em deixa un bon sabor, perquè acabo pensant: “que afortunada sóc! treballo en allò que vull, sento que és la meva vocació…” I així amics… arriba el dilluns.

Us ben asseguro que a les 8 en punt passo per la porta del CAP. Totes les meves companyes administratives ja amb la cara davant la pantalla citant a tots aquells pacients que han matinat per ésser els primers… I en són molts. Tants, que amb prou feines poden enviar-me un somriure de bon dia.

Ara sóc jo qui es planta davant la pantalla i veig que en qüestió de minuts a l´agenda apareixen els noms de vells i no tan vells coneguts, i d’altres que llegeixo per primer cop. No són les 9 i l´agenda ja és plena.

Continua llegint

Prescriure

Fa més de 30 anys que treballo a l’atenció primària. Sempre compartint pacients amb un/a professional d’infermeria, en un Equip d’Atenció Primària on hi ha altres metges…

He compartit pacients amb diferents infermers/res. Alguns/es, amb coneixements, habilitats i actituds mediocres, a qui mai he confiat / delegat la prescripció de medicaments. Continua llegint

Entre l’espasa i la paret

Era juny de 2014 aproximadament, quan va entrar a la consulta una dona que no arribava als 35 anys. Em vaig presentar, era la primera vegada que la veia per la consulta, ella va fer el mateix i immediatament va passar a explicar-me el motiu pel qual venia.

Al novembre de 2013 la seva vida havia fet un gir inesperat. Després de visitar a la seva ginecòloga per una cita rutinària, li havien comunicat que el CA19.9 – un marcador tumoral de fetge, pàncrees, colon i recte- sol·licitat en l’anàlisi de sang estava elevat. Continua llegint

Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc

L’abril del 2012 començava aquesta aventura que ha anat ampliant la seva audiència, 11134 visites el 2012, 16293 el 2014 i, a primers de juliol d’enguany ja en portem 13357.

I quins són els temes que han tingut més èxit?

Intentant fer-ne una agrupació, que podria ser una altra, mirem quins temes motiven més els nostres lectors, triades de les històries amb més  de 300 visites, tot i que n’hi ha moltes més de cadascun dels temes triats:

En general, totes les històries demostren preocupació, angoixa, a moments cansament, però també compromís i ganes de fer-ho més bé. Potser seria bo que els que administren el sistema sanitari fossin lectors i reflexionessin a partir dels diaris.

Perquè ho puguin fer cal, però, que segueixin arribant més històries, que se’ns acaben…

Ho esperem per compartir-les!