Ens cal optimisme

He arribat d’hora avui. Només hi ha 3 administratius al meu CAP. Ells sempre arriben els primers.

Saludo amb energia, al matí tot està per descobrir encara.

El CAP està adormit.

Treballo en un centre molt gran a la ciutat. El ritme s’engega a poc a poc: fins d’aquí una hora no estarà a ple rendiment. A hores d’ara només hi ha soroll a la planta 0; és l’hora d’extraccions.

Entro a la meva consulta i obro l’ordinador. Em costa uns 10 minuts tenir el programa encès i les diferents pantalles amb material d’ajuda a consulta obertes en altres pestanyes. Continua llegint

Anuncis

El relato, la medicina que los pacientes nos enseñan

Conozco a Pilar y Juan desde hace más de ocho años. Siempre se han visitado en su mutua privada, venían a la  consulta a enseñarme la multitud de informes y pruebas complementarias de los diferentes especialistas que les llevaban, y por supuesto a pedir las recetas, a veces interminables listas de la compra, que debían a la farmacia.

Tras la consulta habitualmente me sentía frustrada, ocupaban mucho del escaso tiempo que tenía y sin embargo, tenía la sensación de que como médico no había aportado absolutamente nada. Media hora, que restaba de una correcta atención a otros pacientes, que quizá lo necesitaran más. Continua llegint

El regal d’un pacient

369IMG_1071

“Perquè no s’oblidi d’escriure, ara que tenen tant de temps a l’ordinador”

Anys més tard

El pacient de les onze arriba tard i tot just fa cinc minuts que ha acomiadat la Conxita, que ha marxat amb un parell de receptes, vaja, el de sempre. La sala d’espera, inusualment, és buida. Assegut davant l’ordinador, sense les mans sobre el teclat i amb el ratolí a una distància considerable com per no tenir la temptació de tocar-lo, observa el fons de la pantalla. Continua llegint

Què volen aquesta gent?

Cada cop es fa més difícil portar una consulta amb una certa organització. Ho és per tots els canvis que ens fan introduir a les histories clíniques i perquè tinc la sensació que cada cop més estaré més pendent del ordinador que de mirar la cara de les persones que vénen a veure’m. Això em fa pensar molt i molt en un tema ètic i fa que doni moltes voltes i no sàpiga com sortir-me’n. Continua llegint

El metge informàtic

En Manuel pateix un cancer de laringe que estan tractant en un hospital de tercer nivell. La setmana passada va tenir un control post tractament amb l’especialista que el porta. Avui ve molt espantat a la consulta, te mal de coll, i li recorda el que tenia abans de ser intervingut. El visito i veig una faringitis, pregunto per la visita a l’hospital i em contesta:

“Em va dir el metge que estava tot bé, però perquè jo li vaig preguntar, que ell no em deia res. Només mira l’ordinador, no em mira a mi i gairebé no em parla. Més que metge sembla un informàtic. Sort que tenim els metges de capçalera perquè ens escoltin i ens expliquin sino, estaríem perduts”.

Escoltar, mirar, explicar, consolar, acompanyar, entendre, confortar, animar, tranquilitzar… són accions pròpies dels professionals sanitaris. Quant més tecnificada és l’atenció especialitzada, més sentit té per als malalts la nostra feina. En Manuel ho té clar.