En Manuel pateix un cancer de laringe que estan tractant en un hospital de tercer nivell. La setmana passada va tenir un control post tractament amb l’especialista que el porta. Avui ve molt espantat a la consulta, te mal de coll, i li recorda el que tenia abans de ser intervingut. El visito i veig una faringitis, pregunto per la visita a l’hospital i em contesta:
“Em va dir el metge que estava tot bé, però perquè jo li vaig preguntar, que ell no em deia res. Només mira l’ordinador, no em mira a mi i gairebé no em parla. Més que metge sembla un informàtic. Sort que tenim els metges de capçalera perquè ens escoltin i ens expliquin sino, estaríem perduts”.
Escoltar, mirar, explicar, consolar, acompanyar, entendre, confortar, animar, tranquilitzar… són accions pròpies dels professionals sanitaris. Quant més tecnificada és l’atenció especialitzada, més sentit té per als malalts la nostra feina. En Manuel ho té clar.
Diaris de trinxera 