La Joana, àvia molt propera a les 90 primaveres, a domicili, en un mas. Ens reben les oques, els galls, els gossos.
Davallada funcional important. No sé molt bé quina és la causa de la davallada (sovint em passa, en sé molt poc). Coincideix amb importants cremades, accidentals, als peus (ai!, el foc i la insensibilitat ensucrada…). Continua llegint
El Martí té 80 anys i viu amb la Maria, la seva esposa.
És originari de Castella i va venir a Catalunya a treballar quan va acabar el servei militar que va fer a Lleida. Una vegada instal·lat aquí i amb feina, es va casar i la Maria va venir del poble a viure amb ell.
Fa temps que es va diagnosticar d’Alzheimer però amb un deteriorament cognitiu lleu. També fa tres anys que està en tractament per un carcinoma epidermoide. Ara la malaltia ha avançat i té una nafra tumoral en coliflor, que exsuda moltíssim i fa molt mala olor. Té dolor que es controla amb pegats de fentanil i altres calmants. Cada dia vaig a curar-lo a casa i crec que és un privilegi poder estar amb ell i la Maria 20 minuts cada dia. Mentre realitzo les cures, parlem de la seva vida de jove, quan era pastor i anava amb les ovelles amb el seu pare, de com li agradava fer el cafè cada matí al bar de la cantonada i parlar amb altres jubilats, de com està de content amb els nets, que els fills han arreglat la casa del poble i a l’estiu van tots a passar uns dies junts, que allò (la vida al poble) és una altra vida, … Continua llegint
D’ençà que l’equip de domiciliària va començar a funcionar al CAP –ara ja fa sis mesos- el tema de l’atenció als pacients als domicilis ha canviat molt.
Les infermeres que fa temps que treballem en Atenció Primària sabem que l’atenció que donem al domicili és molt més que una visita. No només traslladem al domicili l’atenció que donem a la consulta, sinó que també realitzem una atenció bidireccional i amb molts agents implicats. Quan visitem als malalts, sovint comptem amb la família, la cuidadora (a vegades assalariada en millors o pitjors condicions laborals) o el veïnat. Tant pacients com professionals en sortim beneficiats. Continua llegint
Avui he començat la meva jornada laboral a les 7:45 h. M’agrada arribar una mica abans per preparar la consulta, obrir l’ordenador,..
He realitzat 13 analítiques i després he començat la consulta.
La primera persona que ha entrat per la porta era en Josep. Li agrada ser el primer. Venia a que l’administrés el tractament que es posa cada mes. Té un diagnòstic de malaltia mental. Parlem una estona, m’explica com porta la calor, què fa la mare amb la qual viu i ens acomiadem amb una abraçada.
Passa en Lluís. Ve acompanyat de la seva germana. Fa dos dies va anar a l’hospital per un fort dolor abdominal. Està diagnosticat de DM, obesitat, esquizofrènia. A l’hospital han detectat una anèmia important, i per això han hagut de transfondre-li 2 unitats de sang. L’han derivat a la unitat de diagnòstic ràpid i demà passat té visita amb ells. La germana em diu que beu molta coca cola zero i cervesa sense alcohol, que no ha deixat de beure aquests dies. Vol que jo li digui també que no begui. Parlem tots tres del que més li convé en aquests moments. Hi ha molta empatia en la conversa. Però no m’agrada el seu aspecte. Toca esperar fer proves i resultats. Continua llegint
La Sra. Josepa de 93 anys acut a la consulta d’infermeria. Vol posar-se la vacuna de la grip.
Fa 1 any que viu al poble amb la seva filla i el gendre. Des que està al poble, és la primera vegada que acut al CAP. Diu que té molta sort, que mai està malalta.
Em presento com la seva infermera (per sort, no ha agafat visita a l’agenda específica de vacunes antigripal, perquè potser no l’hauria coneguda) i aprofito la visita per recopilar informació del seu historial i prendre-li les constants vitals. No cal que li faci tests específics, ja que durant la conversa m’explica que a casa no para de fer feines: el dinar, estendre la roba, cuidar les plantes del pati, ganxet, veu les notícies i està assabentada del que passa a Catalunya i al món. Tot això és confirmat pel seu gendre que l’acompanya. Continua llegint
Matí del 30 de novembre. Últim dia de vaga d’ AP.
Soc metgessa de família d’ un equip urbà i avui estic de serveis mínims.
No he parat però no he tingut moltíssima feina.
Entre visita i visita, esgarrapo segons per mirar el mòbil i veure que està passant. Tinc una sensació estranya: el meu entorn continua de vaga i en canvi, a la premsa i a les xarxes socials sembla que tot hagi tornat a la “normalitat”. Continua llegint
Em falten uns mesos per jubilar-me. Fa més de 30 anys que treballo a la mateixa ABS i mai m’havia trobat tan malament com ara.
El dia a dia implica problemes i dificultats, a vegades de caràcter organitzatiu, altres d’actitud d’alguns companys, problemes del treball en si mateix. Gairebé sempre els havíem resolt parlant en reunions o amb la direcció. Ara els problemes es verbalitzen en petits grups i si els comuniques a la direcció es tergiversa de tal manera que acabes essent tu el problema. Continua llegint
El Rafael ens acaba de deixar. Avui he anat al seu comiat a l’església amb la seva família i algun amic. Hem compartit una estona els nostres sentiments pensant en ell. De fet aquest escrit vol ser un petit homenatge a la seva persona.
Fa molts anys que l’estava atenent. No era un pacient fàcil. De fet s’havia barallat amb moltes metgesses i infermeres del CAP pel seu caràcter. Va arribar a la meva consulta després de diferents canvis d’infermera. El motiu principal de les visites era les cures d’unes nafres d’origen vascular a una cama. Si no l’atenia de seguida s’impacientava. Volia ser el primer, sempre. A vegades et feia perdre la paciència. Continua llegint
Avui hem hagut de dir a les 14 persones que han vingut (a les 8 del matí i en dejú) per fer-se una extracció de sang que se’n tornessin a casa; que els havíem de reprogramar.
No hi ha cap professional d’infermeria per fer les extraccions programades. Segons la programació feta per la direcció, el professional que ha de ser a les 8 hores al consultori està sortint de guàrdia del CUAP (a uns 15 km de distància), si tot va bé, a les 8 hores. Continua llegint
En Pere torna a venir “d’urgències” (és a dir, sense visita programada…).
Fa uns dies va venir, també “d’urgències”, per unes taques a la pell que tenia feia setmanes. Se’l va atendre i es va prescriure un tractament per 3 setmanes que… segons explica a l’administratiu del taulell, només ha fet dues vegades… perquè “se li posa la pell vermella”… Continua llegint
Diaris de trinxera 