Avui ha vingut a visita el Jaume per a controlar el tractament amb sintrom. Va venir la setmana passada i va marxar després d’esperar una estona davant la porta de la consulta i adonar-se que no hi era. Es va imaginar que estava de vaga. Va tornar a demanar visita per la meva salut. Avui, hem estat parlant una estona durant la visita. Tenia moltes ganes d’explicar-me que està molt content amb la vaga que estem fent. Que amb la preparació que tenim i la gran responsabilitat que estem assumint, hem de negociar unes condicions de treball dignes amb l’empresa. Semblava que era ell el que estava de vaga i no jo.
Aquests dies, molts pacients com el Jaume, pregunten com anem, si estem aconseguint alguna cosa, si ens fan cas,… Mai havia vist un interès tan gran dels pacients per una vaga.
Alguns diuen que hem de perseverar, que el conseller ha de valorar tot el potencial de les infermeres. Que també tenim uns estudis durs i que ara les infermeres visitem més que els metges, que gairebé tots passen amb nosaltres, tant si és un refredat com un dolor lumbar,… En fi, un recolzament insuperable. Per ara no he escoltat cap queixa. Quina sort tenir als pacients al costat!
Diaris de trinxera 