Gràcies per no donar-me pastilles!

La Sílvia és una dona de trenta-i-tants, casada i amb tres fills. Ens coneixem de fa anys per petits problemes de salut, pels controls dels embarassos…

Avui entra a la consulta angoixada, plorosa, i en un tres i no res m’explica un reguitzell de símptomes ansiosos i depressius. Les coses no van bé a casa i es vol separar de la parella. Plora, i em demana que li doni alguna cosa per calmar l’ansietat, per dormir, pel plor… Continua llegint

Menyspreu…

En un equip d’atenció primària qualsevol de la Catalunya interior, rural, de petites poblacions.

Fa quasi un any que una administrativa està de baixa laboral. No s’ha substituït.

Fa uns 5 mesos que un administratiu està de baixa laboral bona part dels dies. No s’ha substituït. Continua llegint

Informes i desemparament legal…

En D és un noi jove – amb els anys he canviat el meu criteri sobre qui és jove o no; fa trenta anys hauria usat un altre adjectiu- sense cap problema de salut rellevant.
És bomber, ha estat un temps d’incapacitat laboral transitòria, ha sigut llarg a causa d’una fascitis plantar que es va intervenir quirúrgicament i que ha costat força de recuperar. Avui entra a la consulta i em demana un favor: li han enviat una carta de la direcció general de recursos humans… volen saber si a conseqüència de la seva intervenció pot o no exercir la seva feina… li sol·liciten un informe. Continua llegint

L’hora del metge

L’altre dia ens vam assabentar al CAP de la manera com controlen “els jefes” el nostre horari de “començar a treballar”. Va ser conseqüència al fet que la direcció del centre ens volia avançar l’hora de la cita prèvia dels pacients. Els seus/nostres jefes havien passat uns fulls on posava que, de mitjana, “començàvem a treballar” a les 8:47h. Continua llegint

Deduccions portàtils condicionades per l’aire

En Tino és un metge amb el qual vaig coincidir en un consultori d’un poble de costa, és educat com pocs i un tros de pa. De tant en tant ens enviem algun missatge per wasapp o ens fem una trucada… Fets que ajuden a conservar l’amistat. Aquesta és la reproducció d’una conversa wasappera.

Cómo van los calores por el centro?

Aquí no funciona el aire y estamos como

en una sauna.  tino1

A nosaltres ens va passar el mateix

la setmana passadatino2

Una pacient es va desmaiar a la sala d’espera  tino1

La parella va posar la queixa pertinent  tino4

A l’endemà els tècnics ja eren al centre arreglant l’aire.  tino5

MORALEJA:  un desmai d’un pacient té més poder

que tot l’estaf sanitari; portàvem dies queixant-nos del problema.

El món funciona així  tino6

Me lo has quitado de la boca…

Pactaremos un desmayo, jeje    tino7

Vale la pena

Si tens algun pacient amb dots artístiques…

és el seu moment.  tino8

También puede valer algún rentista  tino9

Creant problemes on no n’hi havia

Pacient jovesense cap antecedent d’interès, que aprova les oposicions com a mestra. Per poder accedir al seu lloc de treball li demanen que se certifiqui el seu estat de salut. Li explico que ha de comprar i portar-me el paper oficial de certificat mèdic, que li empleno quan el porta. Dues setmanes després, torna novament a la consulta dient que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat no li accepta el certificat perquè, segons el paper “aclaratori” que li han donat, el que necessita és un informe on el metge certifiqui el seu estat de salut. Continua llegint

Massa ulls a la història clínica, què fem amb les addiccions?

Avui he visitat la Carla. Abans de la crisi havia treballat en el món del disseny i havia guanyat molts diners. Amb els diners i un entorn nou per a ella, lluny de la família i dels amics de tota la vida del poble, van arribar les drogues i la vida nocturna. Fa un any es va trencar, la crisi havia fet davallar els contractes i havia deixat d’estar de moda. Va venir acompanyada d’un germà amb un trastorn d’ansietat generalitzada i una addicció que per fi s’havia decidit a explicar a la família. Continua llegint