Els nostres drets

Era dimecres al matí. El Marco estava treballant com cada dia a l’empresa que el va contractar ja fa cinc anys. Picava una paret de pladur quan va caure d’una alçada aproximada d’un metre. Durant la caiguda, el seu genoll dret va contusionar contra una placa gegant de ferro que hi havia a terra. D’aleshores ençà, no ha pogut tornar a recolzar el peu a terra sense ajuda i utilitza crosses per caminar.

El cap del Marco, que estava present quan va succeir l’accident, li va omplir un paper perquè pogués ser atès a la seva mútua laboral. El Marco i els seus companys saben que tenen dret a ser atesos per la mútua laboral quan hi ha un accident a la feina.

Però ell és un home discret, de somriure plàcid. Com molts dels membres de la seva comunitat d’origen (i que ara formen part de la meva consulta), té un parlar suau i evita les discrepàncies. Em demana sempre permís per parlar i escolta amb atenció tot el que acostumo a dir-li, sense interrompre mai. No té un perfil bel·ligerant i les empreses, igual que jo, ho saben.

El Marco va anar a la mútua i m’ensenya l’informe que li van fer. La companya que el va visitar reflecteix a l’informe de la seva atenció que efectivament ha existit una caiguda i una contusió directa al genoll però que la causa de la impotència actual del genoll del Marco no és la caiguda sinó l’artrosi de genoll ja coneguda que ell pateix des de fa anys. Que el Marco hagués estat capaç de treballar amb la seva artrosi durant mesos no sembla transcendent amb relació a la situació d’impossibilitat per deambular que presenta postcaiguda i contusió. La companya de la mútua el remet a la meva consulta per poder fer-li la baixa per malaltia comuna.

Li explico al Marco que el procediment no és correcte: que la causa de la baixa és laboral i que hi ha uns drets associats a aquest reconeixement que perdrà si soc jo qui emet la baixa. Ell m’escolta astorat. No gosa interrompre’m. No tinc clar que entengui tot el que li dic.

Insisteixo que torni a consultar amb la mútua laboral i li faig un informe perquè li sigui més fàcil d’argumentar quan hi vagi. Li dic que no és bo per a ell que jo li faci la baixa i el remeto novament a la mútua laboral. Ell marxa de la consulta amb les seves crosses i el cap cot.

Passen els dies i oblido el seu cas. La consulta porta altres històries i els dies s’escapen sense que hi pari massa atenció.

Avui he rebut una econsulta del Marco. Em sol·licita que el derivi al traumatòleg. Li truco per telèfon per esbrinar com està. Han passat tres setmanes des que va caure.

M’explica que finalment no van tornar a valorar-lo a la mútua: que quan va anar al taulell d’administració de la mútua amb el meu informe, l’administrativa li va dir que no hi tenia dret a tornar a ser visitat. Com que va entendre (de la nostra visita prèvia) que jo no volia fer-li la baixa, no va veure altra solució que tornar a reincorporar-se a la seva feina. Només va poder treballar un dia perquè el vessament del genoll i el dolor li ho impedia així que va pactar amb la seva empresa l’acomiadament. L’empresa hi va estar d’acord i el van acomiadar. Ell està content perquè l’empresa li ha promès que quan es recuperi el tornarà a admetre.

Ara vol que jo el derivi al traumatòleg perquè creu que aquesta és la via per accelerar la seva recuperació.

A casa del Marco ara només hi ha un ingrés: el que pertoca per la seva situació d’atur. Ell té cinquanta-quatre anys i està casat. Hi viuen 3 fills amb el matrimoni. Veure’m si la recuperació del genoll li permetrà, en un futur pròxim, fer la feina que feia.

Mentrestant, la consciència d’aquesta professional transita remoguda per si va fer allò que calia fer tenint present el Marco i les seves circumstàncies.

URGÈNCIES!!!!

Tarda d’estiu. Molts companys ja estan de vacances. Fa una calor sufocant!. Les agendes estan retallades al 50% i s’obren al dia. Sembla que avui el món s’aturi amb aquesta calor.

A les 17,30 s’obre la porta de la consulta de cop i entra esverada una administrativa amb un senyor de mitjana edat assegut en una cadira de rodes. Està pàl·lid a més no poder. Porta embolicat en un drap, un dit de la mà. S’ha tallat amb una serra elèctrica al taller de fusteria mentre treballava. Continua llegint

Quan l’explotació laboral arriba a la consulta

Avui la Josefa ha demanat visita d’urgències. Com que la vam visitar ahir per una lumbàlgia l’he rebuda una mica estranyada.

Fa quatre dies va començar una nova feina després d’haver passat molt temps a l’atur. Només era un contracte de prova per a un mes com a cuinera. Per llei no es pot negar a agafar cap feina. El primer dia va haver de treballar de 9 del matí a 5 de la tarda i de 8 del vespre fins a mitjanit. Estava ella sola a la cuina preparant tapes i àpats per unes 200 persones, pelant patates, fregint-les. Li van dir que, a més, la cuina l’havia de tenir “como los chorros del oro”. L’endemà va repetir horari de 9 a 5 i de 8 a una de la matinada. Poc abans de plegar, carregant un sac de patates de 25 kg es va quedar clavada. No va voler dir res perquè no volia perdre la feina, però quan va arribar a casa no es podia moure i va trucar el 061. Continua llegint

Origen laboral

Rebo una resolució de l’ICAM reconeixent l’origen laboral d’una contingència que vaig cursar fa uns mesos. Es tractava d’una persona que treballa en un servei d’urgències i que, al mobilitzar un pacient, es va quedar “clavada”. Les exploracions van mostrar una hèrnia discal quirúrgica. Està en llista d’espera per intervenció. Continua llegint